Misc 21/09/2014

Passi el que passi

i
Fernando Trias De Bes
2 min

Dijous. 22.00 hores. Sóc a l’aeroport de Venècia. Espero, esgotat, el meu vol de tornada. He impartit un seminari sobre innovació a seixanta directius italians. Tot i que som llatins i amb les nostres llengües ens hauríem entès prou bé, hem decidit fer el curs en anglès.

Al dinar m’han demanat on visc i de seguida s’han posat a parlar sobre l’independentisme.

Parlen tots alhora. Uns pensen que la consulta és un referèndum vinculant. D’altres, que Espanya hi està d’acord. Un boticlasta italià diu que una Catalunya independent no és viable perquè està arruïnada. Un altre diu que a Escòcia té sentit votar perquè el Regne Unit és una unió de regnes i no és el nostre cas. Una noia li respon que els catalans volem marxar perquè Madrid viu dels diners de Barcelona. I així... Me n’adono de que les mobilitzacions han tingut ressò internacional. Però la desinformació és gran i tampoc els fa perdre la son.

Ara, a l’aeroport tampoc ningú no es preocupa per saber que està passant a Escòcia. Falta poc pel resultat i la gent mira els esports. No goso canviar el canal del monitor. Avorrit, em passejo una mica per la terminal. Les botigues són iguals a les de qualsevol altra ciutat: Desigual, Burberrys, Diesel, Ralph Lauren... Les de llaminadures venen Nutella, Toblerone, Milka...

Sec en una cadira. Un home xerra amb la seva filla per l’iPad amb el FaceTime, en videoconferència, i se saluden i riuen en veure’s. Tres japonesos carreguen els seus mòbils a uns endolls habilitats i no paren d’enviar missatges. I jo agafo el mòbil i escric aquest article a les notes recordatòries, fent-lo servir de processador de textos. Així, quan arribi a Barcelona i tingui cobertura el podré enviar a l’ARA des del taxi.

Torno a mirar les botigues de marques globals. Tothom, jo inclòs, escrivim a l’ smartphone. Em torno a preguntar què deu estar passant a Escòcia. Els italians segueixen mirant els esports.

stats