Pel partit o pel Procés

La nit de les eleccions molts mitjans van decidir per tots els partits i van posar un comptador de vots i escons a la pantalla en el qual sumaven Junts per Catalunya, ERC i la CUP per confirmar la majoria de govern independentista.

Bé, els pactes per formar govern corresponen als partits i no als mitjans. Aquesta suma de 70 escons no serà fàcil ni gratuïta. La baixada de la CUP l’obligarà a tornar als seus orígens: les condicions que imposarà a Junts per Catalunya són ara per ara desconegudes i, potser, inacceptables.

D’altra banda, per a Junqueras haver quedat com a tercera força política sent l’únic dels tres caps de llista independentistes que és a la presó és demolidor. ¿Posar-me al servei de Junts per Catalunya quan soc l’únic cap de llista empresonat i, a sobre, no guanyo les eleccions?

Més ingredients: el fet que els votants independentistes estiguin estancats en el 48% té dues conseqüències importants: el pastís no creix i, per tant, la lluita entre partits independentistes està servida. Això també condiciona el full de ruta, en el sentit que cal dibuixar una nova estratègia per eixamplar la base social independentista. Quina serà aquesta estratègia? ¿Es posaran d’acord els tres partits sobre com ha de ser aquest camí? ¿Ho podran sostenir en el temps? ¿O miraran cap als comuns per atreure’ls i buscar una nova font de vots que sembla exhaurida?

La suma en diaris i televisions es fa ràpid i fàcilment. Però, políticament, tot i que no hi ha més remei i, per tornar a les institucions, s’acabarà pactant per fer president Puigdemont, s’obre un camí molt difícil: augmentar el suport a la independència amb el dubte de si serà possible. Això condueix al dilema de si és moment de donar prioritat al Procés o donar prioritat al partit.