CORREPINSIBOTICLASTES

Perdó impossible

Els que ens guanyem la vida amb paraules tenim una mania amb la precisió del llenguatge. Sabem que els matisos són importants i ens fem pesats perquè tendim, per desviació professional, a puntualitzar frases pròpies i alienes.

Perquè els estudiants de gramàtica prenguin consciència de la importància de la precisió lingüística, els mestres solen explicar una història d’un rei que envia un missatge amb un indult per a un reu. Dicta al seu escrivent: “Perdó, impossible que compleixi la seva condemna”. Però aquest col·loca el signe de puntuació en el lloc inadequat i escriu: “Perdó impossible, que compleixi la seva condemna”. I l’home va ser executat a la forca.

A la premsa i llibres la correcció d’estil evita malentesos, però això no passa en el principal mitjà de comunicació en l’actualitat, que és el WhatsApp o missatgeria electrònica. Les generacions joves, i alguns adults, es comuniquen ja més sovint per escrit que de manera presencial. I l’absència de signes de puntuació i paraules mal escollides donen peu a infinitat de malentesos.

Recordo que fa uns anys, un lampista d’un poble on solia jo passar els estius em va portar a uns terrenys que havia recomanat comprar a un conegut meu. En un moment donat, em va dir: “I que consti que en aquesta operació jo no m’he quedat ni un duro”. Jo, de bona fe, i juro pel més sagrat que és cert, li vaig respondre: “Per descomptat, vostè s’ha quedat al marge”. Em va insistir contrariat: “He dit que no he cobrat res”. Jo vaig repetir: “Sí, sí, que s’ha quedat al marge”. Enfadat, se’n va anar sense dir-me adeu. Només al cap d’uns dies em vaig adonar que el lampista havia entès: “Per descomptat, vostè s’ha quedat el marge”.

Era absurd trucar-lo per aclarir-ho. Segueix sense parlar-me. I jo em vaig proposar escollir millor les paraules. Potser per això em vaig fer escriptor.