Persones i pantalles

Durant gairebé una dècada, en el món de la formació empresarial s’ha estat demanant formació per als treballadors en l’àmbit digital. Transformació digital, digitalització de processos, comunicació digital, xarxes socials... També portem anys sentint que un bon percentatge de les ocupacions actuals no existiran pas d’aquí vint anys; que la intel·ligència artificial, els robots i les màquines faran les tasques dels traductors, administratius, comptables, financers, fins i tot periodistes, advocats i algunes especialitats mèdiques.

Suposo que és la llei del pèndol, però, des de fa uns mesos, les empreses sembla que s’han adonat que tot això està molt bé però que no podem descuidar la gestió de les relacions amb les persones. La intel·ligència emocional és tan important com la intel·ligència artificial. Els robots hauran de relacionar-se amb persones i, per tant, fins i tot tecnificant el món no podem obviar la psicologia humana; les màquines i videojocs són utilitzats per persones, i l’experiència d’usuari i disseny digital requereix la comprensió de les conductes humanes.

Llegeixo avui al diari que els milionaris de Silicon Valley estan prohibint la tecnologia als seus fills petits. No volen que el seu desenvolupament personal estigui condicionat pel món digital fins que assoleixin una certa edat. Suposo que és el mateix motiu pel qual, des de fa un o dos anys, les empreses estan tornant a demanar cursos per donar eines a la seva gent a l’hora de tractar amb persones, clients, col·laboradors o treballadors a càrrec.

Estructures de personalitat, anàlisi transaccional, psicologia conductual, intel·ligència emocional... Les empreses estan tornant a posar el punt de mira en l’humanisme, les persones. Jo fa temps que ho dic. La tecnologia canviarà la manera com treballem però les persones sempre seguirem allà, al capdavant de la feina i de les responsabilitats i, per descomptat, al càrrec d’altres persones.