CORREPINSIBOTICLASTES

Pressupostos

El gener és el mes dels pressupostos. Pressupostos d’empreses. Pressupostos públics. Pressupostos familiars. El terme pressupost prové de supòsit. Amb el prefix pre vol dir abans de suposar. És a dir, el supòsit del supòsit. No m’estranya. Vaig escriure en un dels meus llibres d’empresa que els pressupostos es fan per no complir-los. Però, quan els fem, tenim un punt de referència de com ens estem desviant del que ens hauria agradat assolir. Així, un pressupost vindria a ser com la brúixola de l’error.

Els pressupostos tenen una característica. Com que mai es compleixen, sempre generen problemes.

Fem pressupostos en fulls de càlcul. Alguns, amb els pressupostos familiars, tenen un mateix full per a tots els anys. I cada mes l’actualitzen. Aquests són els endreçats. Hi ha qui no torna a mirar el full de càlcul fins a l’any següent. Aquests l’omplen per tranquil·litzar-se, però en realitat viuen al dia.

Els pressupostos tenen una característica. Com que mai es compleixen, sempre generen problemes. Normalment, a les empreses, quan anem per sota del previst, hi ha problemes. Anem fluixos, les vendes són baixes, nervis, canvis. Resultat: falten diners. Però quan anem per sobre del previst, tot i que la notícia és bona, també es generen problemes: falta gent per treure’s de sobre la feina, la fàbrica no dona de si, hi ha clients emprenyats perquè no els podem servir a temps i potser els perdrem. I, encara pitjor, hem d’avançar calés. Resultat: falten diners.

És a dir, que tant si anem millor com si anem pitjor que el pressupost, falten diners. Sempre falten diners. Els diners només són suficients si encertem el pressupost. Però aquest mai, mai es compleix. El meu catedràtic de comptabilitat, a primer curs de carrera, ens va dir que si en una empresa el resultat de l’any coincidia exactament amb el pressupost volia dir que hi havia alguna trampa o il·legalitat. És impossible acabar l’any com el pressupost i, tanmateix, deia, és impossible acabar l’any amb zero euros de resultat. O beneficis o pèrdues. Perquè, que tot estigui bé, en termes de diners, és per concepte impossible.