Resiliència

Aquesta setmana passada vaig participar en un debat en què hi participava l’economista Carlos Rodríguez Braun, catedràtic i autor de nombrosos llibres, amb alguns dels quals precisament jo m’he format com a economista. En un moment donat del debat, el moderador ens va preguntar si érem optimistes respecte al futur, donades les pèssimes previsions econòmiques que tot just l’FMI acabava de fer públiques sobre Espanya.

Rodríguez Braun va donar una resposta que va més enllà de l’economia. Va dir que ell havia tingut la sort de conèixer els seus besavis i que també té nets. És a dir, ha conegut sis generacions. I que en tants anys ha viscut i recollit les experiències de moltíssimes situacions difícils. Si hi ha alguna cosa en comú, alguna conclusió de tot el que ha après, és que l’ésser humà és capaç de superar i de refer-se de gairebé qualsevol situació a través d’una característica essencial: la resiliència.

La resiliència s’atribueix als materials que tenen la capacitat de tornar a la seva forma, estat o composició normal després d’haver patit una alteració per causa d’un xoc, pertorbació o interferència. Aquesta qualitat d’alguns materials la tenim les persones. En psicologia, la resiliència és la capacitat de l’individu d’afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i de recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

Les previsions d’aquests propers mesos són dolentes. Es torna a veure activitat i la gent té ganes de fer vida normal, però la veritat és que ens enfrontem al pitjor any de la història econòmica del nostre país. La caiguda d’activitat d’enguany no l’hem vista ni en una guerra. El pitjor any de la crisi financera vam caure al voltant del quatre per cent. Aquest any podem caure un quinze. Però això no inclou la resiliència. La gent no s’atura. No observa com tot s’ensorra. Actua, canvia, busca altres oportunitats, es mou i es reinventa.

La resiliència serà el principal factor que ens traurà de la crisi. No serà l’economia, ni la política, ni la sort. Serà l’esperit de lluita, sumat a la capacitat de reinventar-nos per tornar al nostre estat de normalitat. La normalitat de sempre, no la nova normalitat, que no la vol ningú.