Sis-cents quilos

Mentre feien unes obres públiques a Sevilla s’han trobat, casualment, dinou àmfores amb sis-cents quilos de monedes de l’època romana. És una troballa sense precedents. Estaven enterrades i amagades. Els arqueòlegs es pregunten: de qui eren?, què hi feien allà?, com van oblidar-les? Pensem que els diners amagats, en aquells temps, podien equivaler a centenars de milers d’euros d’avui.

Els economistes tenim la resposta. Els diners s’enterren, bàsicament, per un sol motiu: perquè les autoritats no sàpiguen que els tens.

Si són diners robats, les autoritats en qüestió són civils i penals. Si són guanyats legalment, les autoritats en qüestió són les fiscals. Però sempre són les autoritats.

Amagar els diners és una pràctica més vella que Matusalem. Quan no existien els diners electrònics, tot era efectiu, així que l’ocultació de diners havia de ser física. El repte era trobar un bon amagatall perquè els diners hi passessin els anys i ningú els trobés. Si escollien bé i, per qualsevol causa, morien sense gastar-los, aquelles evasions fiscals poden arribar als nostres dies. Els arqueòlegs depenen d’antics evasors per fer troballes numismàtiques!

L’any 2009 una dona li va canviar el matalàs per sorpresa a la seva mare, una anciana israeliana, perquè estava molt vell. Va llençar-lo a un contenidor. Quan la mare va arribar a casa i va veure el nou matalàs, li va explicar que guardava un milió de dòlars al matalàs llençat. Els amagava per no haver de pagar impostos. El van buscar com boges. No el van trobar mai.

Potser d’aquí dos mil anys el matalàs apareixerà en un forat i un arqueòleg despistat es preguntarà: ¿i per què dormia aquesta israeliana sota terra?