CORREPINS I BOTICLASTES

Sobre el burquini

Estic en contra del burquini. Em diuen que en la nostra societat la llibertat és un valor essencial, i que no podem prohibir una forma de vestir que respon a uns valors religiosos i culturals diferents dels nostres. Que cadascú vagi com vulgui. Fins aquí, perfecte.

El problema és que aquest argument és pervers. No sabem quantes dones porten burquini lliurement i quantes el porten obligades pels seus marits i pel seu entorn. Si els hi preguntéssim a elles, ens respondrien que és una opció lliure. Però, esclar, si el porten pressionades per aquest mateix entorn tampoc ens ho reconeixeran. Com que no podem esbrinar si hi ha imposició i absència de llibertat, hem de donar llibertat i permetre el burquini. Resultat: les nostres llibertats són un passaport per al sotmetiment de la dona.

Això porta al debat de si la dona musulmana actua lliurement o no i de com podem esbrinar-ho. Doncs de vegades sí que és una opció lliure i de vegades no. No ho podem saber!

Tinc amics musulmans i alguns consideren la dona igual que l’home. Però els més extremistes no. En alguns països musulmans les dones tenen prohibits drets fonamentals, i la discriminació i el sotmetiment que pateixen són enormes. Són moltes les famílies a casa nostra que procedeixen d’aquestes societats. Quines? Altre cop, no ho sabem.

Així doncs, què fem? La nostra única garantia que una dona vesteix de manera lliure és la comprovació fefaent que als seus països d’origen, en tots els aspectes de la vida laboral, marital, legal, social i sexual, la dona musulmana té les mateixes llibertats que els homes. Quan això sigui així, si encara porten burquini o burca, doncs també ho acceptarem. Mentrestant, que no m’esmentin les nostres conquerides llibertats per justificar hàbits que procedeixen de societats sense igualtat de drets.