CORREPINS I BOTICLASTES

‘To be or not to be’

S’acaba d’estrenar al Teatre Romea Amors & humors, una obra dirigida i interpretada per Abel Folk i Pep Planas, amb la veu de la cantant Maria Altadill, en que transporten Cervantes i Shakespeare al present d’una manera molt creativa i original. Amb música i instruments d’època, es barregen els formats de concert, recital, conferència i representació.

És molt important visitar els clàssics de tant en tant. Tinc un amic lletraferit que, per concepte, només llegeix obres d’autors que fa més de cinquanta anys que són morts. El seu criteri és discutible, però legítim. Diu que quan una obra supera la barrera del temps vol dir que és realment bona i que, amb aquest criteri, no perd el temps llegint llibres que no paguen la pena.

En sortir del teatre em vaig adonar de dues coses. La primera és que poc que ha canviat el món de la ficció. És cert que el llenguatge, com que és antic, se’ns fa difícil. Però, com expliquen a Amors & humors, el que per a nosaltres és “alta cultura” era llavors llenguatge col·loquial.

La segona té a veure amb la llibertat creativa. Va ser quan Cervantes tenia pocs encàrrecs que va tenir la llibertat de fer el que volgués. I escriu El Quixot. Per encàrrec mai l’hauria fet. I va néixer la novel·la moderna, tal com la coneixem.

Crec que va ser García Márquez qui va afirmar que només hi ha quatre temes en tota la història de la literatura: l’amor, l’odi, la bogeria i la mort. Això queda ben clar en aquesta representació. Poc importa el mitjà o la tecnologia: Twitter, televisió, Netflix, cinema... Fa cinc segles que gaudim d’històries que giren sobre el mateix. En realitat, res no ha caducat. Pensem que la tecnologia ho canvia tot en aquest període de la història, però és només el format. To be or not to be, que era el problema de Hamlet i alhora del Quixot, segueix sent, tanmateix, el nostre maleït problema.