13/11/2016

Trump, Brexit i globalització

2 min

Fa quatre anys vaig publicar un llibre titulat El gran cambio en què explicava que l’entrada de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç s’havia fet de manera prematura i que no funcionaria. L’economia són vasos comunicants. Posar-te a intercanviar amb un territori on els drets socials i els nivells salarials estan massa desajustats respecte als teus t’acaba passant factura.

En quinze anys la Xina ha passat de representar el 2% de l’economia mundial a representar el 12%. Sectors com ara els botons, els paraigües, les joguines o l’electrònica concentren a la Xina el 80%-90% de la producció mundial. Certament, tot ha sortit més barat als consumidors, però ho hem pagat amb endeutament i destrossant moltes indústries locals. Amb la devaluació salarial interna ha passat el mateix.

Brexit i Trump són els dos primers exemples de països que volen revisar com i a quin ritme estem globalitzant l’economia. Els missatges de Trump eren ben clars: cancel·lar tractats de comerç i revisar aranzels per tal de revifar les indústries locals que no han pogut competir amb la massa treballadora xinesa.

Els polítics no han administrat bé el ritme de globalització i, llei del pèndol que funciona en economia, ara la gent vol un moviment en sentit contrari.

Recorda els principis del segle XX, quan els països europeus enderrocaven fronteres. Les diferències llavors eren massa grans i no va funcionar. Ara ha tornat a passar el mateix. I per això els votants americans no volien polítics. Volien un home de negocis que posés empreses i indústries per davant de la diplomàcia. Però un país no és una empresa. S’hi assembla en alguns aspectes, però no ho és. El repte de Trump i del Regne Unit serà com compatibilitzar polítiques econòmiques, que estan molt clares, amb polítiques socials, que no ho estan tant.

stats