CORREPINS I BOTICLASTES

Incertesa, la mare de l’ansietat

Quan això acabi, els psicòlegs tindran feina. Hi una cosa que als éssers humans ens destrossa: la incertesa. És normal que comuniquin un confinament de quinze dies sabent que serà més llarg, perquè si els supermercats es van buidar amb un horitzó de dues setmanes, imagineu què hauria passat amb un de dos mesos. El problema és que les persones necessitem certeses. Necessitem saber la veritat. La ment humana funciona fent-se a la idea de les coses i organitzant-se. Un exemple en què la gent que fa esport es veurà reflectida. Has de fer dos quilòmetres corrent. Quan falten cinc-cents metres no pots més perquè veus el final a prop. Llavors et diuen que n’has de fer dos més i t’enfonses. La teva expectativa és el que et mata. En canvi, et diuen que has de córrer deu quilòmetres. Te’n fas a la idea. Quan en portes vuit, et preguntes: com pot ser que els dies que en corro dos, tres o quatre, se’m faci igual de dur que avui que en porto vuit i encara em veig amb cor de seguir?

El pitjor de la deficient gestió d’aquesta crisi és la improvisació, que només incrementa la incertesa

La incertesa no és només pels dies que es va prorrogant de forma sobtada, també per l’economia, els estudis dels fills, el temps que trigarà la societat i el comerç o el turisme a tornar a la normalitat... Tot són incerteses que, a més, hem de pair tancats a casa, sense poder sortir. Jo, que soc i sempre he estat una persona alegre i coratjosa, he arribat a tenir dies en què la meva pròpia vida se’m feia una muntanya. Sensació de tornar a començar tantes coses. De l’esforç que caldrà per engegar-ho tot de nou, esforç que hauré de fer en un moment en què les forces estaran minvades per l’esgotament mental del confinament.

Les persones necessitem estructura, un horitzó clar. El pitjor de la deficient gestió que les autoritats espanyoles estan fent d’aquesta crisi, més enllà de les morts i malalts (de les més elevades del món), és la improvisació, que només fa que incrementar la incertesa de la gent.

Si la cosa va per mesos, que es digui i que es presenti un pla en consonància. Llavors els ciutadans ens mentalitzarem per als quilòmetres que calgui.