CORREPINS I BOTICLASTES

La fi del món

Ja som dilluns, l’última setmana abans de Nadal. La fi del món ja és aquí. Aquests dies són horrorosos. Hi ha més compromisos que hores. I ja no parlo només dels típics àpats de Nadal: el de l’empresa, el del grup d’amics de la infantesa, el dels companys d’esport, el de les mares del col·legi, el dels pares del col·legi, el dels marits del grup de WhatsApp de mares del col·legi, el del subgrup de WhatsApp dels marits del grup anterior, etc.

Estem davant d’una veritable demostració de la capacitat d’inventar-nos una cosa tan absurda com són les presses. Qui va inventar les presses? Per què? Em ve a la memòria ara el llibre d’un bon amic que va morir prematurament de càncer, David Anisi, catedràtic d’economia de la Universitat de Salamanca. El títol era: Creadores de escasez.

Aquests dies crearem molta, i molta, escassetat de temps. Haurem d’enllestir assumptes professionals que s’han de liquidar abans que acabi l’any. Els encàrrecs, els regals, enviar targetes de Nadal, reservar el menjar dels dies nadalencs; reservar una masia rural o hotel i visitar la neu un parell dies. Afegim-hi les representacions teatrals o corals dels que tenen nens petits, programades per les escoles a mig matí o mitja tarda, cosa que obliga a fer miracles per combinar-ho amb la feina.

I la sensació és d’ofec, que un no arriba a tot, que no et dóna per tant la vida. En comptes de gaudir, patim; en comptes de tenir uns dies per preparar el recolliment, la reflexió i rebre l’esperit del Nadal, que és senzillesa, pau i amor, ens fiquem solets en el pitjor dels malsons. Alguns d’aquests dies tens, fins i tot, ganes de plorar.

Però tranquils. Això només dura un parell de setmanes. A partir del dia 24 de desembre les botigues, col·legis, empreses i clients tanquen la parada i posen fi, durant uns dies, al nostre món. Això, la fi del món.