És el deute, estúpid

Ara que semblava que començàvem a deixar enrere la crisi, les borses s’ensorren. Diuen que és la desacceleració del creixement de la Xina. I tothom es pregunta: ¿però no anàvem bé? El PIB ha crescut, es torna a crear ocupació... Què està passant?

Abans les borses reflectien l’economia real. Però ja fa temps que les borses van per un cantó i l’economia per un altre. Una prova: durant una de les crisis més grans de la nostra història moderna hem registrat un rècord històric: les borses han pujat cinc anys seguits.

Des de l’any 2008 el balanç de la Reserva Federal s’ha multiplicat per quatre. És a dir: s’ha injectat una liquiditat al sistema molt superior a la que va provocar la crisi subprime. On han anat aquests diners? Una petita part a l’economia real, i és el que ha ajudat al creixement econòmic. Però la resta ha anat a finançar bombolles que, a diferència dels immobles, no es veuen pel carrer ni creen llocs de treball: accions i, especialment, els anomenats bons porqueria.

Gairebé la meitat de la nova liquiditat s’ha destinat a comprar aquests bons. Són d’empreses d’alt risc que s’endeuten per comprar altres empreses, i creixen de manera fictícia. És pur endeutament. Una enorme bombolla, superior a la subprime. Ha esclatat? Sembla que sí. No es pot saber. Els economistes podem dir què, però no quan. Les borses no estan baixant perquè la Xina es desaccelera un 3%. Baixen perquè feia cinc anys que pujaven amb injeccions de liquiditat.

¿No deien que ja teníem regulació financera? Regulació vol dir limitar el que es pot fer amb els diners que els bancs centrals presten a la banca i a nacions destinats a l’economia productiva. No a l’economia especulativa.