CORREPINS I BOTICLASTES

L’endemà de les eleccions

Trobo a faltar que algun dels polítics que s’han passat deu dies al carrer, recorrent el país de dalt a baix, abraçant-se a tot ésser amb potes i cap susceptible de ficar una papereta en una urna, somrient a tort i a dret, rodejats sempre de gent, visitant mercats, empreses o instituts, faci el mateix l’endemà de les eleccions.

Us semblarà una tonteria, però no ho és. L’endemà de les eleccions, allunyats de la gent, oblidant-se de visitar centres escolars i sense interès per acostar-se als votants, demostren que, en realitat, la política és un pur joc de poder. Sincerament, a pocs polítics els interessa de debò la gent del carrer, els que tenim problemes i volem solucions. L’endemà de les eleccions només existeixen els altres polítics amb els quals negociar la seva quota de poder. És tan obvi, tan descarat, com passen de tots nosaltres!

Fa temps que la democràcia hauria de reinventar els seus mecanismes de funcionament. Els partits polítics s’han convertit en un sistema sucursalista de prebendes i repartiment de càrrecs públics de tota mena, unes oposicions a l’usdefruit de l’erari recaptat als contribuents. Els candidats dels partits són compradors de vots que han de servir per al sosteniment de l’organització. Sistemes que deixen de banda el talent i que incentiven la lleialtat.

Un polític una mica llest, l’endemà de les eleccions, agafaria i faria el mateix que el dia abans: parlar amb la gent i, potser, preguntar pel carrer quina coalició voldria, com li agradaria que fos el nou govern. D’altra manera, què volen que pensem? Doncs que només hi som quan interessa. És com aquell encarregat o dependent de botiga o aquell venedor que, un cop ha obtingut la venda, desapareix de les nostres vides i no sabem a qui reclamar. Com aquell producte tan fàcil de comprar i tan difícil de tornar o recanviar.

L’endemà de les eleccions tinc la sensació que, voti a qui voti, he regalat el vot a algú que en realitat no el mereixia perquè, sincerament, de mi només volia allò, el vot.

Es fa campanya de cara a la gent, es pacta de cara al poder i es governa de cara als mitjans. Fins a les properes eleccions.