CORREPINS I BOTICLASTES

Un euro

A molta gent li sorprèn que es pugui adquirir una entitat bancària per un total d’un euro. En economia cal distingir entre problema econòmic i problema financer. Un problema econòmic vol dir que una empresa no genera beneficis o que les seves vendes cauen sense remei. Un problema financer, en canvi, vol dir una manca de tresoreria o liquiditat que, en absència de problemes econòmics, es pot acabar solucionant fàcilment amb dues coses: oxigen i temps.

En general, la gent no s’arruïna per falta de patrimoni, sinó per falta de liquiditat. La coneguda dita anglosaxona time is money vol reflectir aquest fet. No és una qüestió només de tipus d’interès vinculats a un termini anual. “El temps són diners” vol dir una cosa molt més profunda. Vaig llegir recentment un estudi que explicava que el 90% de les empreses que acabaven tancant ho feien per un d’aquests tres motius: excés d’estocs, morositat o mala gestió del creixement. En tots tres casos és la variable temps la que mana, la que obliga a una liquiditat determinada.

Fa molts anys vaig escriure un petit llibre titulat El venedor de temps. Era la història d’un home que comercialitzava envasos de cinc minuts en pots d’anàlisi d’orina. És la història d’una societat de consum en què la gent tenia la possibilitat d’adquirir, amb els seus propis diners, temps per a ells mateixos. El desenllaç: el país sencer s’acabava col·lapsant. No podem permetre que la gent compri temps, ja que l’esquema econòmic actual només funciona si el temps el poden vendre els qui fabriquen diners.

L’economia engoleix temps de tothom a canvi de diners. David Anisi, un economista ja mort, bon amic, tenia una magnífica definició de poder: temps que obtinc de la gent dividit pel temps que haig de dedicar per aconseguir que me’l donin.