La llengua no és masclista

Estic d’acord amb Anna Gabriel en la manca d’igualtat entre sexes i en la importància d’eradicar el masclisme que hem arrossegat durant segles de discriminació del sexe femení.

El que no comparteixo és la queixa que els plurals que inclouen homes i dones són masculins perquè amaguen discriminació. Per què no podem dir “companyes” per incloure homes i dones?, ens diuen. Anna Gabriel ho fa sovint. És un recurs magnífic des d’un punt de vista mediàtic, crida l’atenció i ens obliga a reflexionar. Però no des d’un punt de vista lingüístic.

L’origen masclista del masculí com a plural no està provat. Jo penso que la tradició oral va emprar la forma de substantiu que més s’apropava al neutre. Hi ha femení i masculí. Però també neutre. No ho oblidem.

I per què dic que ho penso? Perquè si la llengua fos masclista ho seria també per a societats en què la dona també va ser discriminada, com l’anglesa o la jueva. Ens queixem de pares per designar pares i mares, però en anglès parents no té gènere. I, com Màrius Serra m’ha fet saber, en hebreu el pronom tu presenta diversitat de gènere (tu masculí i tu femení). Això demostra que cada llengua té una estructura profunda pròpia que té poc o res a veure amb el seu masclisme.

No hem de confondre, a més, sexe i gènere. Podem dir pilota o baló. Paraigua o ombrel·la. Gallines vol dir el conjunt de galls i gallines d’un galliner. Granotes o oques és femení i inclouen els mascles. Balena serveix per a tots dos sexes. Pots dir un o una professional, etc.

Cada paraula té una història. Seguim donant suport a la igualtat de sexes, però no confonguem les coses.