CORREPINS I BOTICLASTES

El nom dels carrers

Tot el que fem en l’actualitat depèn, sovint, de factors que ja han prescrit. A Londres la normativa obliga els taxis a tenir una alçària de sostre determinada. Poca gent sap que és perquè hi càpiguen els barrets de copa dels usuaris. Ja ningú no en porta, de barret de copa, però la norma segueix vigent. La distància entre les rodes del transbordador espacial Voyager és exactament la de dos culs de cavall. El motiu és que es porta d’un lloc a un altre sobre vies de tren, i l’ample de les vies està condicionat per l’ample de dos cavalls, ja que eren els que estiraven els carros abans del vapor. Corbata prové del francès cravatte, una evolució de croata. Els francesos la van imitar dels soldats croats, que es posaven un drap humit al coll per estar frescos. Tot el contrari de la seva funció actual.

El fet de posar noms als carrers es va introduir el 1749 per facilitar la recaptació d’impostos. L’anomenada Visita General de Regalía de Aposento era una relació detallada de les cases i carrers de Madrid per identificar els contribuents. Des de llavors els ajuntaments en mantenen la competència, i el bateig i rebateig de carrers va i ve segons les ideologies del partit a l’alcaldia.

Per posar fi a aquesta pesadesa hi ha solucions creatives. Una seria posar números com en altres ciutats del món (Cinquena Avinguda, carrer Quinze, etc.). O posar paraules del diccionari per ordre alfabètic. O posar paraules inventades pels nens de la ciutat. Els nens de primària proposen, i s’escullen les més creatives: terivol, nauterius, correpins, boticlasta... Això posicionaria la ciutat com a creativa i se’n parlaria en molts països, cosa que atrauria turisme.

Però si hem de buscar solucions a problemes, el de moltes administracions locals és el dèficit. Es podrien oferir noms a les marques comercials, que pagarien per avançat, com es fa amb els sepulcres i nínxols o en algunes ciutats amb el metro, una quota per als propers 20, 50 o 100 anys. Una bona font d’ingressos públics: carrer Mr. Proper, avinguda iPhone, passatge Bezoya, plaça Dalsy.

S’accepten idees. Si donen diners, millor. Ho sento, soc economista.