CORREPINS I BOTICLASTES

Les persones que ens estimen

Els que em seguiu en aquesta columna sabeu que sovint escric sobre els esdeveniments socials del calendari. Demà a la nit és la nit de Nadal. Quan era petit, recordo haver sentit gent gran dir que el Nadal els posava tristos. No ho entenia pas. Per a mi, el Nadal era tot alegria: les celebracions, els dies màgics de regals, les llums, els pessebres...

Ara que m’he fet gran he pogut comprendre aquest sentiment i també el tinc. Els meus pares i altres éssers estimats ja no hi són. Als pares, quan han mort, els recordes tots el dies de la teva vida. Tots. En dates assenyalades el record és més intens. Però de seguida penses en els petits, en aquells a qui has de donar el sentiment preciós i alegre que a tu et van donar quan vas ser un nen. I hi poses alegria, i mires que el seu Nadal sigui màgic i gaudeixin de la felicitat d’aquests dies que tu vas gaudir.

Pots ser creient o no ser-ho, però penso que aquest és el veritable sentit del Nadal, l’amor per sobre de la tristor; la generositat per sobre de la teva necessitat; l’altre abans que un mateix.

Per Nadal ens trobem per dinar o sopar amb les persones que més estimem i més ens estimen, la família, però que, en molts casos, són les que menys veiem o ens trobem al llarg de l’any. Veus els companys de feina, quedes amb els amics o amb els del gimnàs. La gent de cada dia. Però als cosins, germans, tiets, avis i àvies, fins i tot als pares -qui encara els té-, de vegades els veiem poc. I són aquestes les persones que realment ens estimen i les que de debò estimem.

Nadal és tot això. I no cal dir que per als creients és la celebració del naixement del Fill de Déu. Però, al marge de creences o dogmes, el cert és que, hagi estat Jesucrist o no Fill de Déu, va portar un missatge d’amor universal que, 2.000 anys després, encara perdura: estimar els altres com a un mateix.

Aquest és l’esperit d’aquestes dates. Tristes i alegres alhora. Creades pels homes i rodejades d’un gran misteri alhora. Un esperit que ens recorda, ni que sigui un cop a l’any, que els que estimem i ens estimen sempre, sempre hi són.

Bon Nadal a tothom. Tothom.