Per què pugen els preus dels pisos?

Aquesta setmana l’Institut Nacional d’Estadística ha informat d’un augment del preu de l’habitatge a Catalunya del 6,6%, i ja són deu trimestres consecutius que puja. Què volen dir aquestes dades? Reactivació econòmica? Fi de la crisi immobiliària? Un nou inici de bombolla?

No és senzill establir un diagnòstic. Potser aquestes altres dades ajuden a agafar perspectiva. L’habitatge està pujant a les grans ciutats, Barcelona i Madrid especialment. A la resta de comunitats els increments oscil·len entre el 0% i el 2%. Sabem també que a les grans ciutats bona part de les compres són d’inversors.

D’altra banda, fa gairebé deu anys que va esclatar la bombolla i, respecte als preus de llavors, l’habitatge de segona mà encara està un 37% per sota, i el nou és un 18% més barat. Per tant, els preus augmenten però des d’una base molt inferior. Els que no van comprar llavors i van decidir esperar encara comprarien un pis que valia 300.000 euros per uns 200.000. Hem de tenir en compte que molt de l’estoc d’habitatge en mans d’institucions financeres, d’empreses i de la mateixa Sareb no està activament en venda, ja que volen esperar preus més elevats. Això crea una falsa sensació de falta d’oferta.

Més coses. Dijous passat Draghi va anunciar que les injeccions de diners continuen i, com que la inflació general no augmenta, els increments de preu se’n van als actius (borsa, deute corporatiu, immobiliari).

Com que els sous i la inflació són plans, els canvis en poder adquisitiu no justificarien, ni de bon tros, aquests increments. En resum, l’habitatge puja principalment per motius de política monetària i bancària.