Chacón no tira la tovallola

BARCELONAEn les setmanes prèvies al 38è congrés del PSOE, en el qual José Luis Rodríguez Zapatero va deixar la secretaria general, que es van disputar Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón, l'exministra va convocar al seu voltant una amalgama de zapateristes de primera hora i barons territorials maltractats per l'aparell de Ferraz. La sala de màquines la controlaven José Blanco i els seus afins, tots al servei de Rubalcaba. Ara ho fa qui va ser grumetde Blanco, Óscar López.

Semblava, doncs, que el chaconisme era flor d'un dia i predestinat a desfer-se com un terròs de sucre. Però passats quatre mesos, i malgrat que el PSOE ha frenat la sagnia de suport, res indica que plegui veles. Chacón no ha fet cap pas enrere ni ha posat rumb a Catalunya, com temien alguns afins a Pere Navarro, preocupats perquè l'espluguina n'amenacés el liderat. Del PSC i de Catalunya no se'n desentén del tot, però no és la seva prioritat.

Estar sempre a punt

Chacón treballa, segons explica el seu entorn, per estar a punt quan arribin les primàries del PSOE a la presidència del govern espanyol. Rajoy té majoria absoluta, però també un desgast que ja és significatiu. La crisi no remet i les mesures econòmiques del PP no l'atenuen. Els afins a Chacón consideren que Rubalcaba no treu prou suc de la situació. "Hauríem d'haver retallat la distància a la meitat i només hem remuntat dos o tres punts a les enquestes", expliquen.

El que més anima Chacón no són, però, els problemes de Rajoy o l'atonia de Rubalcaba. És veure com la seva gent treu cap i, unida, encara ara li respon i li fa costat. En l'assalt a la secretaria general del PSOE que el felipisme, Blanco, Patxi López i un ampli sector del socialisme andalús van frustrar, la van acompanyar dirigents ara consolidats a les seves federacions.

Griñán, Navarro i Puig, puntals

Al marge de Pere Navarro, el seu gran puntal territorial és José Antonio Griñán, que va aconseguir fa dos mesos, i contra pronòstic, retenir la presidència de la Junta. La seva segona, la consellera de la Presidència i encara secretària d'organització del partit a Andalusia, Susana Díaz, va trencar-se la cara per Chacón. L'èxit de Griñán li permetrà escombrar els partidaris de Manuel Chaves, que també ho eren de Rubalcaba. I al capdavant de la federació madrilenya, la tercera del PSOE, hi segueix Tomás Gómez, que va derrotar la rubalcabista Pilar Sánchez-Acera. A la segona federeació, la del País Valencià, els chaconistes, amb Ximo Puig i Leire Pajín al capdavant, van acabar amb el lideratge de Jorge Alarte, protegit de Blanco i Rubalcaba.

L'única cara del chaconisme que ha passat a millor vida política és la de José María Barreda. El castellanomanxec ha deixat de liderar el partit a la regió i l'ha substituït Emiliano García-Page, alcalde de Toledo, que va plantejar-se d'erigir-se com a tercera via entre Rubalcaba i Chacón.

Fonts socialistes destaquen que l'exministra manté els suports territorials i els que té al grup al Congrés. Si les visites a les federacions afins són sovintejades (Chacón no es va perdre, per exemple, la presa de possessió de Griñán, tot i que formalment és diputada rasa), també segueixen les reunions i les trobades a Madrid.

José Zaragoza, vocal en representació del PSC a l'executiva del PSOE i membre de la cúpula socialista al Congrés, segueix fidel al seu costat. Ell va comandar la campanya davant Rubalcaba i va negociar després -sense èxit- l'eventual integració en bloc, i amb carteres de pes, del chaconisme a la direcció. I també ben a la vora, l'exministra hi té encara Germán Rodríguez, que va ser-ne cap del gabinet a Defensa. Rodríguez, que es va quedar a les portes de l'escó per Barcelona, és assessor de l'Entesa, que formen PSC i ICV al Senat. Al Congrés -on és portaveu o adscrita a les comissions d'Economia, Foment i Constitucional-, Chacón fa pinya amb José Andrés Torres Mora, els exministres Toño Alonso i Francisco Caamaño i andalusos, catalans i valencians.

Barroso li cuida la carrera

Qui fa més feina per a ella és, però, el seu marit, Miguel Barroso, primer secretari d'estat de Comunicació de Zapatero i home clau en la gestació de La Sexta i Público. En l'actualitat és conseller delegat de l'agència Young & Rubicam per a Espanya i cuida molt la carrera de Chacón.

I de fons, com sempre en la seva trajectòria, Zapatero, resident encara a Madrid a l'espera de rehabilitació pública, amb qui no perd contacte. El veu i el reivindica. Com fa uns dies, quan va presentar, al Centre Cultural Blanquerna i en companyia del veterà cronista d' El País Luis R. Aizpeolea, el llibre del sociòleg vinculat a la Fundación Alternativas, el think tank del PSOE, Ignacio Sánchez Cuenca Años de cambio, años de crisis, sobre el govern ZP. Tots ells van lamentar els "brutals atacs" a Zapatero. El risc de passar pel mateix no fa, però, que ella pensi a tirar la tovallola.