LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Comença la pressió sobre Sánchez

El líder del PSOE afronta molt sol les demandes internes i externes per facilitar que governi Rajoy

Pedro Sánchez ha emmudit. Des que la nit electoral de diumenge va fer el discurs davant dels militants, en què va carregar contra Pablo Iglesias i va treure pit d’haver salvat els mobles, s’ha fet fonedís. Dilluns el secretari general del PSOE va reunir l’executiva però no va fer roda de premsa. Ahir va ser a Brussel·les, a la cimera de líders socialistes. Va coincidir amb Mariano Rajoy, que es reunia amb els caps de govern de la UE per abordar el Brexit, i amb Albert Rivera, citat amb la família liberal. A diferència d’ells, però, no va dir res i es va escapar com va poder de la premsa. Avui també està previst que guardi silenci. Sánchez, clau per desencallar la investidura, calla i espera. Però al seu voltant hi ha cada vegada més remor, tant dins com fora del partit.

El seu reduït pinyol segueix fidel a l’estratègia de vendre cara la pell (en forma d’abstenció) per permetre que Rajoy governi i, si de cas, ho farà al final. Però les pressions perquè es descarti per governar i s’hi posi bé amb el PP no es queden en la declaració explícita de l’extremeny Guillermo Fernández Vara.

L’editorial d’ahir d’ El País, punt de referència del vell PSOE felipista, que li reclamava permetre investir Rajoy i aconsellava al partit regenerar-se a l’oposició, era eloqüent. Les crides a l’acord que fan més mal a Sánchez són les internes, perquè trenquen l’estratègia d’aguantar les cartes per encarir al màxim el preu de l’abstenció pactant reformes de fons i, alhora, guanyar temps per evitar que li moguin la cadira.

Sánchez sap que no serà president perquè l’alternativa possible a Rajoy és més lluny que el 20-D (ell i C’s sumaven 130 escons, i ara, 117; mentre que el PP ha passat dels 123 d’aleshores a 137), però vol ser cap de l’oposició. Els barons, que la setmana que ve es veuran les cares amb ell al comitè federal, no l’hi volen i ja conspiren per prendre el control del partit al congrés de la tardor.

Els ‘barons’ volen canvis a fons

Susana Díaz, la més conspícua de tots els barons, va fracassar diumenge a Andalusia i va perdre davant el PP. Això li talla les ales per fer el salt a Madrid, però no impedeix que animi l’autocrítica i la necessitat de fer foc nou. Els seus pensen que Sánchez, a qui van fer secretari general, “no ha donat la talla”. El valencià Ximo Puig va secundar les seves tesis.

Díaz va parlar dilluns i ahir hi va tornar a la Cadena SER. Va proclamar que no tenia “ganes de fer llenya de l’arbre caigut” però que els havia passat factura ser ambigus sobre la possibilitat d’entendre’s amb Units Podem, escenari que ella rebutjava. Va reiterar que no és al PSOE a qui li toca governar sinó a Rajoy i que ara s’ha de moure per buscar suports, però que tot el pes no pot recaure “sobre les espatlles del PSOE”. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, avisava que si Jorge Fernández Díaz segueix a Interior “segur” que el PSOE no s’abstindrà. Un preu assumible per a Rajoy.

Socis ideològicament afins

L’entorn de Sánchez és molt més exigent. Jordi Sevilla deia que el PP s’ha d’oblidar del PSOE i Antonio Hernando que Rajoy s’hauria de moure “amb els que li són afins ideològicament”, en relació a Ciutadans i el PNB però també a CDC. El PSOE, que es va entendre amb Rivera, no va voler pactar amb Podem perquè la governabilitat “no descansés en independentistes” però vol que el PP ho faci.

El PP ja ha fixat posició. La prioritat és un pacte d’estabilitat i, si convé, de govern amb el PSOE. Si no ho aconsegueix maniobrarà perquè s’abstinguin i anirà fent amb suports puntuals. Ara, segons fonts del PP, el primer objectiu és aixecar el veto. Això van exigir ahir Dolores de Cospedal (“és hora de la responsabilitat i no dels vetos i les rebequereies”), Soraya Sáenz de Santamaría i Andrea Levy. El mateix Rajoy va dir des de la capital comunitària que qui mantingui els vetos serà responsable d’unes terceres eleccions, però va receptar “calma i discreció”.

Albert Rivera, líder de C’s, també era a Brussel·les. Ja comença a estar mosca i es tem un altre bloqueig. Dilluns al vespre va intentar que Rajoy i Sánchez acceptessin formar una taula per acordar un programa de govern i després quin format ha de tenir. Tots dos li van dir que no. Va advertir que si el president és Rajoy no tindrà el seu suport i que haurà de ser el PSOE qui el voti. Si el govern no és “de canvi i reformista” està, com a molt, disposat a negociar llei a llei al Parlament i anar fent, i el seu portaveu al Congrés, Juan Carlos Girauta, ja va avisar que no són compatibles amb el PNB, amb qui Rajoy també vol parlar.

Un executiu amb un suport molt precari ja és un escenari previst pel PP, però fins al final “hi deixaran la pell”, deia Cospedal, per fer realitat la gran coalició.

El PNB alerta contra els vetos i obre joc

La via alternativa de Rajoy per ser investit si el PSOE no s’hi posa bé és pactar amb C’s, el PNB i els dos diputats regionalistes canaris. Rivera i els bascos es consideren poc compatibles (els separa, per exemple, el concert) i el diputat de Nova Canàries es va autodescartar ahir per fer president el líder del PP. En qualsevol cas el PNB sí que està disposat a jugar tot i que la puixança de Podem a les tres províncies basques i la proximitat de les eleccions autonòmiques li aconsellen prudència màxima. Ahir el govern basc va dir, per boca del seu portaveu i excap de files del PNB a Madrid, Josu Erkoreka, que cal “un govern estable” i deixar enrera “els vetos”. En la mateixa línia es va expressar l’Euskadi Buru Batzar, la direcció del PNB, que vol jugar fort amb els seus cinc escons. Ahir diversos dirigents van expressar que és “molt, molt, molt difícil fer president Rajoy” si no fa un gir “de 180 graus”. Difícil, doncs, però no impossible atesa la ductilitat del PNB per arribar a acords des que el lidera Iñigo Urkullu. El director de l’Euskobaròmetre, Francisco Llera, pròxim als socialistes, va opinar que l’“agenda basca” del PNB és assumible per al PP.