23/03/2013

El Govern posarà ordre en la política exterior amb una llei

2 min
Francesc Homs va indicar que l'acció exterior del govern no ha d'amagar els "anhels" catalans i ha de buscar complicitats.

Barcelona.El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, tramita una llei espanyola d'acció exterior, la LAESE. Amb un pressupost només per a les seves ambaixades i l'acció diplomàtica de gairebé 800 milions d'euros, intenta posar ordre a unes polítiques que, pel seu compte, fan també l'Institut Cervantes o el ministeri d'Economia. És un mica, i molt a petita escala, el que passa a Catalunya, on l'acció exterior tot just fa uns anys que s'ha començat a institucionalitzar. A banda d'ordenar el seu antiquat i gegantí aparell diplomàtic, la llei espanyola preveu controlar (quasi intervenir) la política exterior de les comunitats en temes com la firma d'acords bilaterals a l'exterior o l'obertura de noves delegacions.

El Govern, en lloc d'entrar en un estèril combat polític contra la llei de Margallo, que el PP aprovarà gràcies a la seva majoria absoluta, vol fer via i fer-ne una de pròpia per ordenar i fixar la política exterior, que ha de ser, segons va dir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ahir en la seva compareixença al Parlament, una estructura d'estat. El conseller va recordar que l'Estatut del 2006 recull competències en aquest àmbit però que no s'han regulat. I l'acció exterior és una de les prioritats del govern d'Artur Mas en aquesta legislatura.

Les polítiques exteriors han de servir, segons Homs, per fomentar la internacionalització de l'economia catalana, per explicar els esforços que es fan en la contenció del dèficit i també per explicar el procés català. La llei de l'acció i el servei exterior de Catalunya haurà de reflectir l'estructura i els instruments de la Generalitat, delimitar competències en l'acció exterior i amb la UE, donar seguretat jurídica, definir la planificació, coordinació i seguiment també en relació a ajuntaments i diputacions (en això ja s'hi treballa), determinar relacions amb l'Estat, i actualitzar el marc legal vigent dels catalans a l'exterior, entre altres aspectes.

El conseller va explicar que ara és "tan important l'acció exterior com la interior" del Govern, però va evitar anar gaire enllà en quins són els plans concrets de la secretaria que dirigeix Roger Albinyana. Miquel Iceta, del PSC, va tenir amb ell molt bon to però va alertar que les estructures d'estat "tenen un cost" i que explicar el procés català cap a l'estat propi a l'exterior podia contravenir l'acord del Parlament de negociar la consulta amb Madrid.

Confiança dels sobiranistes

Mentre CiU, ERC, ICV i la CUP exhibien certa confiança en aquest àmbit, el PP i Ciutadans van criticar el cost de les delegacions a l'exterior -que és de 2,5 milions a l'any-, i a les quals el conseller va explicar que ha demanat fer "més amb menys" i cobrir més països. Juan Milián i José María Espejo-Saavedra van coincidir a indicar que les competències són de l'Estat i a criticar els currículums d'Albinyana; el secretari de Diplocat, Albert Royo, i el responsable del programa Xammar, Martí Estruch, per "radicals". El PP estava satisfet amb Senén Florensa com a secretari i Juan Prat com a delegat a Brussel·les. Homs no va amagar que corren nous temps.

stats