LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Iceta ensenya les cartes de Sánchez: tornar-ho a provar

El líder del PSOE espera resistir la pressió i que Rajoy vagi a la investidura i fracassi

Després de la seva reunió a la Zarzuela amb Felip VI el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va proclamar que el que era important no era “el resultat” del debat d’investidura al qual s’havia de sotmetre Mariano Rajoy sinó que “es fes” i es posés en marxa “el rellotge de la democràcia” per escurçar la interinitat. Va ser ambigu a l’hora d’aclarir si, de nou, exploraria el govern d’esquerres que ell no vol o l’executiu amb Podem i C’s que ell defensa, però del qual reneguen els dos socis necessaris. Sánchez no s’ha alçat de la taula i aguanta les cartes, però ahir Miquel Iceta va mostrar la seva jugada. “Els ciutadans han de saber que si Rajoy no se’n surt, el PSOE farà un esforç per trobar una sortida a aquest embús. Però no abans, ni un segon abans”, va dir el primer secretari del PSC entrevistat per l’ACN. És el que deia el PSOE després del 20-D. Aquell cop Rajoy va declinar l’oferta i Sánchez va fer el pas i va protagonitzar el primer debat d’investidura fallit de la democràcia. Ara Rajoy segueix sense suports, però ha fet el pas per evitar alimentar una alternativa que segons ell no existeix i segons Pablo Iglesias s’esllangueix.

Iceta verbalitzava el que fa temps que esperen que passi -tot i que no ho volen dir- Sánchez i seu pinyol al carrer Ferraz, amb Antonio Hernando, César Luena i Óscar López com les cares més visibles.

Intentar-ho de nou no és una posició ni de bon tros majoritària al partit. Ja tenia detractors després del 20-D i ara, després del fracàs de la investidura del març i d’unes eleccions en què el PSOE va seguir reculant, C’s va ser víctima del vot útil i Podem no va cobrir expectatives, n’hi ha de nous. Sánchez i els afins (com Iceta, al capdavant del PSC més alineat amb el PSOE dels últims anys i més debilitat en l’àmbit polític i orgànic) es valen, i així ho admeten diverses fonts, del fet que no hi ha cap grup qualificat de barons o dirigents que, en públic i de manera organitzada, defensin l’abstenció i que Rajoy governi. No hi són més enllà de Felipe González, alguns exministres i l’extremeny Guillermo Fernández-Vara. Amb l’abstenció n’hi hauria prou perquè, descartada la gran coalició, Rajoy sigui president. Ja ha dit que pretén governar només amb els 137 escons del PP.

La contradicció independentista

L’andalusa Susana Díaz es limita a dir que el PSOE no ha d’ajudar el PP, i que els ciutadans l’han enviat a l’oposició i no ha d’intentar liderar un govern. Ximo Puig o Javier Lambán la secunden i tampoc resolen la contradicció. Sánchez, en canvi, ofereix una solució a Rajoy i li diu que ha de fer el que ell es va negar en rodó a fer: sustentar la governabilitat amb una formació independentista com el PDC. El seu argument per desestimar el pacte amb Podem i els suports puntuals d’ERC, el PDC i el PNB era que l’independentisme no podia condicionar-lo. Intenta sobreviure a la contradicció -quan se li fa notar s’enfada- d’aconsellar al PP el que no vol per a ell dient que, per superar el procés, seria bo “que la dreta madrilenya i la catalana pactessin com han fet a la mesa del Congrés”.

La concessió que Rajoy va obtenir de Felip VI (l’encàrrec de la investidura sense data ni suports) facilita mecanismes de pressió política -és l’escollit pel monarca- i mediàtica -el cansament social es fa sentir- envers Sánchez. D’aquí que el PSOE busqui escurçar els temps. Els seus dirigents repetien ahir, en aquest cas Rafael Simancas, que Rajoy no pot desatendre el mandat constitucional d’anar a la investidura i que ho ha de fer ara. Si perd o no vol, sostenien, haurà de tirar la tovallola perquè haurà comès, en paraules d’Iceta, un “frau democràtic”.

Serà aleshores el moment en què Sánchez mirarà -amb les terceres eleccions que hauran pres cos- a Podem i C’s perquè li facilitin l’accés a la Moncloa. “Si Rajoy no se’n surt parlarem amb la resta per proposar una alternativa”, deia Iceta. Sánchez transita per un congost perillós: si hi ha terceres eleccions sap que no serà candidat i si Rajoy té temps per arrencar el sí de C’s i Coalició Canària serà difícil bloquejar un govern amb 170 vots dels 176 escons necessaris. L’abstenció compartida públicament per tot el PSOE en un comitè federal (un regal que els barons no li volen fer) o tornar-ho a provar són les vies de supervivència.

L’espai del PSC i l’avís de Parlon

El PSC està, òbviament, interessat en qualsevol escenari alternatiu a un PSOE que doni suport, encara que passiu, al PP. Si passés encariria la batalla que lliura per preservar el seu espai. A més, dirigents com la seva número dos, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, activa en aquest estiu precongressual, ja han advertit del perill de desdibuixar l’oposició davant Podem.