Als dirigents de CiU, sobretot als de Barcelona, els agrada apel·lar a Antonio Balmón quan expliquen que no tenen per què tenir el PP com a soci de Xavier Trias i que ho pot ser el PSC. El pacte entre Trias i Balmón, cara del poder metropolità socialista i líder del partit al Baix Llobregat, ha permès que el convergent presideixi l'Àrea Metropolitana. Ara més d'un i de dos esperen que l' esperit Balmón aterri al Parlament i faci possible el somni d'Artur Mas d'una còmoda geometria variable per anar fent la seva sense casar-se amb ningú. Però Navarro li posa condicions clares com aparcar les retallades, cosa que Mas, reforçat a les urnes, no està disposat a fer. Poc tenen en això a veure l'alcalde de Terrassa i el de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, que al capdavant de la nova ERC no es veu fort per marcar "línies vermelles". El PSC ha clarificat el missatge i netejat la imatge amb les cares amables de l'aparell, però el fons (socialdemocràcia, federalisme i ser alternativa) no canvia. Que ningú s'enganyi.
