26/08/2012

L'hora de Mas

3 min

BARCELONAEl 27 de desembre del 2010 Artur Mas va entrar al Palau de la Generalitat amb un disseny força definit de la legislatura: el 2011 i el 2012 havien d'estar marcats per la lluita contra la crisi i la necessitat de retallar, i el PP era l'aliat necessari; i el 2013 i el 2014, amb una situació econòmica millor i ERC de parella de ball, calia buscar un salt en l'autogovern. Però la intensificació de la crisi i l'escàs resultat de les mesures d'austeritat, sumats a un context polític molt desfavorable a Espanya per la majoria absoluta del PP del novembre del 2011, han dinamitat el full de ruta.

Per això són pocs els que s'atreveixen a fer pronòstics, fins i tot a tres mesos vista. De fet, el portaveu del Govern, Francesc Homs, pretenia marcar les línies polítiques del Govern per al curs vinent aquest dijous a la cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. Al final va optar per referir-se només a la conveniència que Mas vagi o no a la manifestació independentista de la Diada, un dels temes que ha evidenciat fins a quin punt hi ha un incipient debat intern dins de CiU i el Govern sobre com s'administren el to i els temps del xoc de trens amb Espanya.

L'inevitable xoc de trens

I és que el xoc ja s'assumeix com a inevitable, perquè, i aquesta és una anàlisi compartida per la direcció de CDC en ple, el govern del PP no dóna cap argument polític o pressupostari per pensar una altra cosa. Totes les mesures anticrisi que pren Rajoy van acompanyades d'una ofenosa i gens dissimulada recentralització. Els intents de Mas per sondejar aquest mateix agost la negociació del pacte fiscal, que es voldria tenir enfilat abans del 2013, han trobat fins ara una actitud passiva de la Moncloa. El president ha constatat una nul·la sensibilitat de Rajoy.

El cap de l'executiu central no està disposat a deixar-se impressionar per votacions al Parlament, clams de la societat civil o manifestacions. I si algú en tenia algun dubte Soraya Sáenz de Santamaría el va resoldre divendres ensenyant les urpes contra l'independentisme i atiant el discurs de la por. Per a més inri, aquesta mateixa setmana Javier Arenas s'ha incorporat a la seu del PP al carrer Génova, un cop ja ha tirat definitivament la tovallola a Andalusia. La seva missió: preparar i coordinar l'ofensiva de recentralització del PP. Més eficàcia i lluitar contra les duplicitats, en diu Rajoy.

En qualsevol cas la legislatura catalana s'ha accelerat i la diversitat i complexitat de les carpetes obertes, sumades a l'adversitat de la crisi i el malestar social que es plasma en fenòmens com les protestes contra els peatges, amenaça de fer descarrilar el Govern si no encerta en totes i cadascuna de les decisions polítiques que haurà de prendre el curs que ve, i singularment aquesta tardor.

Les eleccions basques de l'octubre -en què el soci de CiU, el PNB, no alçarà la bandera sobiranista- són un factor afegit que pot apartar el focus d'una negociació, la del pacte fiscal, que el Govern sempre ha imaginat "sense el soroll de l'Estatut".

Els dirigents de CDC assenyalen dues reunions transcendents: la del secretariat del partit de demà i la de l'executiva del dia 3. El debat es preveu intens sobre quina ha de ser la implicació a la manifestació de la Diada, de quina manera s'intenten driblar les exigències polítiques que du associades el rescat, quina via es busca per forçar la negociació del pacte fiscal i, fins i tot, si es fa arribar una oferta a ERC perquè la col·laboració amb els republicans comenci ja i es visualitzi al debat de política general de finals de setembre.

stats