Madrid s'aferra al discurs de la por
BARCELONAUna reacció irada amb l'amenaça d'una Catalunya més pobra i aïllada. Aquest argument, amb la por com a fil argumental, és tot el que ahir va poder oferir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, del PP, contra el que es presenta com la "deriva" sobiranista de la Generalitat de Catalunya i de la formació que li dóna suport, CiU. Des de la taula de les rodes de premsa posteriors al consell de ministres, que es tornava a reunir a Madrid després de les vacances d'estiu, la també portaveu de l'executiu no va rebutjar fer comparacions i establir paral·lelismes entre els discursos dels nacionalistes bascos i els catalans quan miren més enllà i donen per superat el marc autonòmic.
La segona de Mariano Rajoy es va recrear en els vells arguments de l'espanyolisme amb l'argument que una Catalunya amb estat propi seria pitjor que ara, que les passaria magres i que, a més, agitar aquest debat no només és estèril, sinó que complica la sortida de la crisi i fa la guitza a Espanya en el seu conjunt.
El discurs que li va valer per intentar desarmar dialècticament el PNB i EH Bildu -les formacions amb possibilitats de guanyar a Euskadi el 21-O- també va valer per a Catalunya i la seva Diada, que es preveu d'alt voltatge sobiranista i que les diferents forces catalanistes han escalfat en més o menys mesura ens els últims dies. Les paraules de Sáenz de Santamaría no eren altra cosa que una versió més dura del discurs que el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha anat fent fins ara cada cop que algun polític català brandava el pacte fiscal davant seu.
Només Camacho innova
Ni la vicepresidenta ni el ministre responsable dels temes territorials, que s'ha convertit en la bèstia negra del catalanisme, es prenen la molèstia d'innovar, com intenta la líder del PP català Alícia Sánchez-Camacho. Ella ultima una campanya (que promet aportar dades) per denunciar que és dins de la mateixa Catalunya que hi ha dèficit fiscal entre territoris, per assenyalar els inconvenients que tindria la independència i denunciar el sobrecost del nacionalisme, tal com va avançar l'ARA.
Ahir la vicepresidenta va tirar del libreto més clàssic per apel·lar a "la responsabilitat i l'estabilitat" en uns moments que, va dir, són "molt difícils" per a Catalunya i Euskadi.
La crisi li serveix a Rajoy per recentralitzar a cada mesura que pren per intentar sortir del pou, aferrant-se a l'argument que cal un "comandament únic" en les polítiques econòmiques. I és també un argument d'or per apel·lar a la necessitat de no agitar segons quins debats. "Cal parlar d'ocupació i dels temes de veritat, i tots hem de ser molt responsables. Si no estem a l'altura del debat, malament rai", va afirmar Sáenz de Santamaría. Per ella, els esforços que es fan per capgirar la greu situació sempre seran més eficaços "si són coordinats" entre tots els nivells de l'administració.
Però l'andanada més forta va arribar al final de la resposta: "¿Com podem demanar a fora d'Espanya que inverteixin al nostre país si alguns només ofereixen inestabilitat política?", es va preguntar. Va afirmar que els nacionalistes que branden el debat de la independència "distreuen del que és important" i que si es busca que els mercats i la resta de països tornin a confiar en Espanya "el país haurà d'oferir estabilitat" en l'àmbit polític.
Ni rastre de les nacionalitats
La vicepresidenta va desafiar bascos i catalans afirmant que els que insisteixen a revisar l' statu quo de la Transició, que amb el pas dels anys ha anat fent pràcticament invisible la diferenciació entre nacionalitats i regions de la Constitució espanyola del 1978, no fan cap bé al conjunt. En aquest sentit va indicar que els uns i els altres "hauran d'explicar per què confronten de la manera en què ho fan i no parlen de coses com ara l'atur". L'Onze de Setembre s'acosta i el sobiranisme pren posicions. Madrid s'ho mira amb preocupació, però no forma part del guió del PP amagar el cap sota l'ala. Encara que sigui recorrent a la por.
