Navarro s'obre per primer cop a fer una consulta per l'estat propi
BARCELONAApoc a poc el PSC vira i recull el clam de la manifestació de la Diada. Fa dos anys, després de la massiva manifestació del 10 de juliol arran de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut, l'aleshores president de la Generalitat i líder del partit, José Montilla, va rebutjar el dret dels catalans a decidir de manera directa el seu encaix a Espanya i va afirmar que aquest dret s'exercia "cada quatre anys a les eleccions". És el que afirma també el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. El primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, comença, però, a revisar el discurs en aquest àmbit. Empès per la pressió interna -cada cop hi ha més veus al partit que demanen assumir el principi de radicalitat democràtica- ahir va reconèixer des de Terrassa que caldrà arbitrar "algun sistema democràtic perquè el poble de Catalunya s'expressi a les urnes" sobre la relació que vol tenir amb Espanya.
Navarro només hi posa, però, una condició. Una condició que els socialistes creuen que els dóna un cert avantatge polític en un context de debilitat política com l'actual. Que tot això es pugui organitzar i arbitrar -malgrat que l'ordenament jurídic espanyol no ho preveu- després de les pròximes eleccions "si hi ha una majoria clara al Parlament de partits que s'han declarat obertament independentistes".
L'independentisme a CiU i ICV
Navarro i el PSC, per tant, estan disposats a dir sí i fer el pas, però abans volen que ICV-EUiA i, sobretot, CiU es retratin i vagin a les urnes havent dit clarament si estan o no per l'estat propi i si aquest és, per a ells, l'objectiu de la pròxima legislatura. Segons l'últim sondeig del CEO, fet públic al mes de juliol, abans de la gran manifestació de la Diada, quan als votants de cada partit se'ls demana que triïn si volen que Catalunya sigui un regió d'Espanya, una autonomia més, un estat en una Espanya federal o un estat independent, el 38% dels de CiU es decanten per l'última opció. D'ICV només el 22%. La resta es divideixen entre les altres tres. En el cas ecosocialista un 53% trien el model federal.
El líder del PSC és conscient d'això (com també del fet que entre les seves "àmplies" files hi ha independentistes) i, per això, recull el guant de la consulta si CiU i ICV són clars. "Si CiU és independentista ha d'anar a les eleccions amb un calendari per a la independència", va dir. Va explicar que els socialistes apostaran en el seu programa pel federalisme asimètric, que ja va inspirar la proposta d'Estatut de Pasqual Maragall. Els més catalanistes del PSC li exigiran, però, que el programa també reculli el dret a decidir.
El que no farà Navarro, segons va dir a Catalunya Ràdio, és un front antiindependentista amb el PP, cosa que, en algun moment, havien considerat dirigents com el director de la Fundació Campalans, Albert Aixalà. Navarro va recordar que té més diferències ideològiques i nacionals amb el PP que amb CiU.
El desafiament de Navarro arriba després d'un intens debat al PSC (el crític Ernest Maragall ha demanat un congrés o conferència política extraordinària abans de les eleccions per fixar el full de ruta nacional), però també en un moment en què CDC i UDC tenen previst, a través d'una trobada al més alt nivell entre Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, fixar l'objectiu nacional de la pròxima legislatura per a la federació, que podria ser l'estat propi. I també succeeix en les hores prèvies al debat de política general. CiU, ICV-EUiA i ERC volen aprovar, tal com va avançar ahir l'ARA, una resolució que reculli l'anhel de la manifestació de l'Onze de Setembre, concreti l'objectiu nacional i la manera d'aconseguir-lo i, si és possible, sumi el PSC. Els que hi estan més interessats (com ja va passar amb el pacte fiscal) són els dirigents d'ICV.
Ahir la formació que lidera Joan Herrera ja va fer pública la proposta de resolució que fixa la seva posició i que entenen que ha de ser una pista d'aterratge per als socialistes. Recull el dret a decidir com un exercici democràtic i preveu una comissió per estudiar de quina manera s'ha d'abordar, sense oblidar la necessitat que, passi el que passi, Catalunya segueix sent "un sol poble". Navarro es limita a tornar-los la pilota, però va fent passos.
