El PP i el PSOE es desdiuen del compromís amb Homs i envien el PDC al grup mixt

La mesa del Congrés denega el grup propi per la pressió de Ciutadans

Els pactes polítics no van servir per maquillar els mals resultats de l’antiga CDC el 26 de juny. Va mantenir els 8 diputats del 20-D ( un resultat molt pobre en termes històrics), però va perdre pel camí gairebé 90.000 vots. Unes pèrdues que situaven el nou Partit Demòcrata Català (PDC) per sota del 15% a dues de les quatre demarcacions en què s’havia presentat, i, en l’àmbit català, també per sota d’aquest llindar que marca el reglament del Congrés per tenir grup amb menys de 15 escons. Així, des del primer moment, Francesc Homs i el diputat Jordi Xuclà es van abocar a assegurar-se, per la via de l’acord, el grup propi, per no perdre visibilitat, capacitat legislativa ni recursos. Fa dues setmanes tenien tancat l’acord amb el PP i el PSOE perquè fessin una lectura generosa del reglament, però els uns i els altres se’n van desdir ahir. La conseqüència: el PDC anirà al grup mixt. L’única formació catalana amb grup propi al Congrés i al Senat serà ERC, fet que evidencia una nova correlació de forces al sobiranisme. Els 8 diputats que lidera Homs compartiran grup amb 11 diputats de sis petits partits.

La decisió es va prendre després d’un debat a la mesa del Congrés. A Homs li havien concedit, tal com va avançar l’ARA, fer un càlcul aritmètic del percentatge, donant als tants per cent de vot a cada demarcació el mateix pes (deixant de banda, per tant, la ponderació poblacional), per així superar el 15%, com es va fer amb el PNB en el passat. En aquest marc, els diputats de CDC van facilitar amb el vot secret al PP l’elecció de la vicepresidenta tercera de la mesa en constituir-se les Corts. Un acord que Homs encara nega i que li va costar crítiques públiques de la nova direcció del PDC. Ahir populars i socialistes es van desdir dels acords i, a l’hora de reconsiderar què calia fer amb el grup del PDC, es van abstenir. Tots dos, amb cinc dels nou membres de la mesa, ja van advertir a Homs que votarien sempre igual en aquest assumpte i fins fa uns dies es mostraven públicament favorables a concedir el grup. Es va abstenir també la representant de Podem i el d’En Comú. En contra hi van votar els dos membres de C’s a la mesa.

Socialistes i populars, de bracet

Com s’explica el canvi de posició? Hi ha dos fets que es llegien entre línies en les declaracions que les últimes hores havien fet representants del PP (i que Homs va fer notar ahir un cop coneguda la decisió) que ajuden a entendre què ha passat. En primer lloc, la votació al Parlament de les conclusions del procés constituent, que just va coincidir amb la reunió de la mesa de la setmana passada. Ahir, quan ho van tornar a analitzar, encara retronaven les crides a desacatar el Tribunal Constitucional (TC) fetes per la majoria sobiranista catalana. El context polític ha sigut aprofitat per Ciutadans per incrementar la pressió sobre el PP i el PSOE. I aquest últim aspecte té molt a veure amb una decisió que acaba amb quaranta anys d’història del grup català al Congrés, al qual se suma la desaparició, també aquesta setmana, del grup al Senat, que el PDC aspirava a formar amb només quatre dels deu senadors necessaris i préstecs.

Els últims dies, en cada intervenció, Albert Rivera alertava que el PP i el PSOE volien salvar un dels actors de la “vella política” donant-li privilegis i recursos que no li tocaven. El seu argument era simple: no es podia fer la vista grossa amb qui treballa per trencar Espanya. Ahir, un cop es va consumar la decisió, Rivera va voler treure’n rèdit i va tuitejar atribuint-se el mèrit d’enviar el PDC al mixt mentre carregava conta “el PPSOE ” per la seva tebior. El vicepresident primer de la mesa, el liberal Ignacio Prendes, va explicar la decisió fins i tot abans que la presidenta de la mesa, Ana Pastor, raonés que era purament tècnica perquè “no es complien els requisits”.

Homs sí que va fer, lògicament, una “lectura política” a l’assumpte. Per a ell la decisió de la mesa no va ser una qüestió dels antecedents i de dret sinó només d’interessos polítics. Va admetre que la votació del Parlament hi tenia a veure i també que, segons que li havien traslladat dirigents del PP, no concedir el grup al PDC era una de les condicions que Rivera posava a Rajoy “per passar de l’abstenció al sí” en la investidura. En aquesta línia, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va interpretar la negativa de les meses del Congrés i del Senat a la petició del PDC com una “decisió política” de “partits totalitaris” que volen “negar la paraula” a Catalunya.

Des de Madrid, Homs va indicar que és una decisió que agradarà “a les opcions més extremes” però que no tenir grup no donarà menys valor als seus 8 escons. Ara bé, els pactes puntuals que ell estava disposat a fer tant amb el PP com amb el PSOE seran més cars per a Rajoy i Pedro Sánchez. Però també més difícils d’explicar per Homs a Barcelona. “Vam dir a Rajoy que no comptés amb nosaltres per a la investidura i ara menys. Si no som dignes per tenir grup, tampoc per pactar”, va sentenciar dolgut. Homs va criticar també Podem per haver votat com el PP a la mesa i va recordar que a ell se’l va criticar molt per fer el mateix fa uns dies. El secretari quart i diputat d’En Comú Podem, Marcelo Expósito, va afirmar que Homs era víctima d’haver “jugat malament les cartes” apuntalant “una mesa conservadora”.

Cinc milions menys i grup divers

El portaveu va dir que la situació no és còmoda i que els “limita l’activitat parlamentària”. Fins a quin punt? Si el PDC no surt del mixt pactant amb ERC o PNB per compartir grup, s’haurà de partir torns d’intervenció al ple, presència en comissions i quotes d’iniciatives amb Compromís, Bildu, Coalició Canària, Nova Canàries, Unió del Poble Navarrès i el Fòrum Astúries. Perdrà els sis assistents a sou del Congrés, els 41.000 euros al mes de subvenció i els diners del mailing electoral. Més de tres milions en quatre anys que cal sumar als 1,5 que ja suposava perdre el grup al Senat. Això si la legislatura arrenca. Homs en té menys ganes que mai. El seu marge de fer política s’ha reduït molt.