23/06/2016

Rajoy intenta matar l’afer i acusa l’oposició de buscar rèdit

3 min
Rajoy intenta matar l’afer  i acusa l’oposició de buscar rèdit

MadridUn escàndol de grans dimensions a quatre dies de les eleccions del 26 de juny. Mariano Rajoy tenia dues opcions: tallar sense contemplacions el cap de Jorge Fernández Díaz un cop s’ha constatat que el ministre ha ordit la guerra bruta informativa contra l’independentisme i admetre, per tant, la totalitat de la culpa; o intentar minimitzar l’afer i contraatacar. Malgrat l’evidència de les gravacions, i ajudat també per la irrellevància a què van condemnar l’assumpte alguns grans mitjans de comunicació, el líder del PP va optar per aquesta última i ho va presentar tot com una maniobra electoral a partir de fets manipulats. Així, de portes enfora, el president del govern es va conformar amb les explicacions donades pel seu ministre i va acusar la resta de partits, i en particular el sobiranisme, de mirar de treure’n rèdits polítics.

Es va conformar amb el que deia el ministre i va defensar tant el seu subordinat (i un dels seus col·laboradors més antics i fidels) per la seva feina en el marc de la lluita contra la corrupció com la del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, malgrat que també havia admès que ni sabia de l’existència de l’organisme, creat el 2008. En la conversa Fernández Díaz afirma que Rajoy està al cas de les seves gestions per incriminar ERC i CDC.

“Ara hi ha ganes d’organitzar un problema on no hi és”, va afirmar Rajoy des del port de Sóller, a Mallorca. El cap de l’executiu central havia dit a Onda Cero que la del ministre era una reunió “normal” entre dues persones “que tractaven temes de la seva competència”. Segons va explicar després, “les explicacions han sigut clares i rotundes” i, en aquest moment, només hi ha partits “que intenten pescar en aquestes aigües remogudes”.

Rajoy va garantir que “mai” el seu govern ha elaborat informes policials comprometedors amb l’objectiu de perjudicar els adversaris polítics malgrat que en la conversa entre De Alfonso i el ministre es fa evident el control sobre la manera com cal gestionar les informacions políticament compromeses.

I què en diuen al PP i a la Moncloa, més enllà de la versió oficial? Són extremadament prudents i estan visiblement incòmodes, però afirmen que no era plantejable una dimissió de Fernández Díaz tot i que és un ministre “cremat” que difícilment seguirà si Rajoy (o el PP) ha de pactar per seguir a la Moncloa. En segon lloc, fan notar que les gravacions estan “editades” (és a dir, tallades) i que, per tant, poden estar descontextualitzades. És el principal argument per acceptar les explicacions del ministre, que en lloc d’aturar-se en el contingut de la conversa es fixa en el fet que se’l gravés fa dos anys i que s’hagi triat aquest moment per difondre-ho.

Diferents beneficiats

Pel que fa a la filtració, des de l’entorn governamental s’apunta a comandaments policials vinculats al PSOE, que podrien haver fet arribar la cinta al partit i aquest al diari Público. Rajoy i el PP minimitzen l’escàndol i miren amb ansietat el rellotge perquè s’acabi la campanya. Saben que, per més que intentin ofegar la polèmica, tindrà un cert impacte electoral. La lectura que en fan és que pot perjudicar-los en favor de Podem o el PSOE a l’Estat i, a Catalunya, beneficiar l’independentisme, “que es mobilitzarà més”, en detriment d’En Comú Podem. Això últim és rellevant si es té en compte la lluita que, segons les enquestes, lliuren Pablo Iglesias i Pedro Sánchez per la segona posició. “Ho vulguem o no, la lectura que es farà és que qui realment posa en perill l’ statu quo és l’independentisme”, admeten. Rajoy confia en el ministre malgrat que sap que està amortitzat i ho vesteix tot d’operació política per buscar rèdits electorals. Amb la mirada més llarga, alguns membres del seu equip lamenten “el desprestigi de les institucions de l’Estat” per tot plegat.

stats