Rajoy fa més campanya contra el procés
MadridL’acció exterior de la Generalitat topa sovint amb cops de porta d’institucions europees (el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va evitar fa poc rebre a Brussel·les Carles Puigdemont) i d’alguns estats. En el terreny de la diplomàcia pública -líders d’opinió, mitjans, món acadèmic, think tanks i entitats-és més fàcil fer-se sentir i explicar el procés. El govern espanyol no vol, però, que l’acció exterior catalana per explicar el full de ruta del Govern i el mandat del 27-S tingui cap tipus de ressò o efecte i ahir es va fer evident com destina nous recursos a desacreditar-los.
El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha ordenat en el seu mandat que el mastodòntic aparell internacional espanyol (un miler de diplomàtics de carrera i 129 ambaixades amb un pressupost superior als 800 milions anuals) combati el català, amb un pressupost de poc més d’11 milions, set delegacions polítiques a l’estranger i acompanyat per la tasca del Diplocat, l’ens de diplomàcia pública. Els que el coneixen bé afirmen que al ministre l’han obsessionat dos assumptes: el procés i el plet amb el Regne Unit pel penyal de Gibraltar.
Dues altes funcionàries
Als informes redactats pel ministeri contra el procés per nodrir d’arguments el seu personal i pressionar institucions i governs per obtenir posicionaments favorables o vetos (ja sigui a reunions o presentacions de llibres) s’afegeix ara la dedicació de dues funcionàries d’alt rang que, segons publicava ahir El País, visiten alts càrrecs governamentals europeus i americans per desmuntar el relat sobiranista. Es tracta de la diplomàtica Maria Bassols, barcelonina i exambaixadora a Malàisia, i la directora del departament d’Assumptes Nacionals de Presidència, Cristina Ysasi-Ysasmendi. La primera despatxa amb García-Margallo, i la segona, amb la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, que després del consell de ministres va confirmar i justificar la tasca de totes dues.
I amb quin argument? Que l’acció exterior catalana, per més que sigui un fracàs a ulls de l’unionisme, mereix ser combatuda específicament. La vicepresidenta va afirmar que és una reacció lògica. “Són moltes les ambaixades espanyoles que ens reclamen informació per explicar el procés, entre altres coses perquè Artur Mas, abans, i Carles Puigdemont, ara, viatgen molt per explicar el que no és”, va dir la vicepresidenta. Segons va insistir, també és normal que estats als quals la Generalitat ha visitat demanin després informació addicional “i se’ls expliqui com són les coses”. Així, les funcionàries haurien visitat com a mínim Viena, Berna, Brussel·les, Nova York i Londres, on aquests dies ha estat de visita oficial Puigdemont.
Després d’admetre la dedicació específica a contrarestar el procés, la vicepresidenta va afegir: “A fora sorprèn molt el que diu la Generalitat i hem d’explicar-nos”. Una actitud normal, “perquè ho fan molts estats amb assumptes interns” i perquè a la premsa internacional “li ha interessat el tema”. En tot cas, els viatges, en els quals Ysasmendi no participaria, segons Sáenz de Santamaría, entren “en les funcions normals de coordinació”.
Interpel·lat ahir per l’ARA, un portaveu del ministre d’Exteriors es va negar a confirmar o desmentir res. Quan ho va fer la Moncloa, va evitar detallar els viatges, els interlocutors i el missatge. “És com si se’ns pregunta per la tasca de cadascun dels mil diplomàtics del ministeri”, deia per justificar l’opacitat.
Des de Londres, Puigdemont feia una valoració positiva del seu viatge, informa Quim Aranda. Va afirmar que les altes funcionàries “desmenteixen el mantra que el cas català no interessa fora”. Interessa, segons el president, fins al punt “que l’Estat envia gent a fer milers de quilòmetres per contrarestar explicacions que donem de primera mà”. “Seria molt més barat fer 600 quilòmetres i venir a Barcelona a parlar de quin acord adoptem per, democràticament, fer possible l’anhel que hem explicat a Londres”, va afegir el cap de l’executiu català.
A les delegacions del Govern ja constava feia mesos aquesta tasca específica de l’Estat. Unes missions que, segons un dels delegats a l’exterior, també perjudicen Espanya “perquè malparlen d’un bocí del que diuen que és el seu país i dificulten, per exemple, atreure inversions”. En tot cas, i tot i les pressions i el veto del Tribunal Constitucional a la conselleria d’Exteriors, l’acció exterior segueix. Ahir la consellera de Governació, Meritxell Borràs, seguia a París visitant l’Escola Nacional de l’Administració per prendre nota de possibles reformes.
Diplomàcia espanyola per frenar el sobiranisme
Els informes de Margallo
A principis del 2014, el ministeri d’Exteriors va remetre a les seves seus diplomàtiques a tot el món l’extens informe Per la convivència democràtica, un argumentari per fer front al procés que no contenia cap element autocrític amb l’actitud de l’Estat ni cap alternativa política. I encara en va remetre dos més: un sobre el cost econòmic de la independència i un altre sobre llengua i cultura. Margallo i diversos col·laboradors els van redactar “voluntàriament” durant mesos els divendres a la tarda al ministeri.
Triplet del no per al 27-S
En la campanya del 27-S, la diplomàcia espanyola va obtenir èxits que buscava feia temps. El posicionament de líders internacionals contra la viabilitat del procés havia d’ajudar, segons el govern del PP, a frenar el sobiranisme. Van aconseguir que es mullés Barack Obama -aprofitant una reunió amb Felip VI a la Casa Blanca- i també aquells mateixos dies el britànic David Cameron i l’alemanya Angela Merkel. Se sumaven a França, sempre hostil amb tot independentisme que no sigui el quebequès.
