Rajoy no dóna cap marge
BarcelonaMiquel Valls i Joaquim Gay de Montellà, caps visibles de la Cambra de Comerç i de Foment del Treball, no eren ahir a Madrid a les jornades sobre la situació política i econòmica d'Espanya organitzades pel setmanari britànic The Economist . En cas d'haver-hi estat i d'haver escoltat el que hi van dir el president espanyol, Mariano Rajoy, i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, haurien tornat amb la cua entre les cames. I si a més, i tal com divendres en unes altres jornades empresarials -en aquest cas a S'Agaró- els va demanar Artur Mas, haguessin anat a demanar diàleg i comprensió del poder polític de la capital espanyola a les posicions catalanes -ja siguin econòmiques o en autogovern-, el fracàs hauria estat total.
El cap de l'executiu central va deixar clar que les aspiracions de Catalunya, que vincula a una reforma constitucional àmplia, no es resoldran de manera bilateral, de tu a tu. Les demandes del Parlament s'hauran de sotmetre a la voluntat del Congrés, és a dir, a la del PP i el PSOE. I una reforma constitucional perquè Catalunya tingui reconegut el dret a decidir o per poder-hi encaixar el pacte fiscal en la línia del concert no està, ni de bon tros, entre les possibilitats que preveu l'executiu espanyol. Rajoy va afirmar que rebrà "aviat" Mas a la Moncloa i que està "obert al diàleg". Però li va deixar clar que el que no li pot demanar a un president espanyol "és que incompleixi la llei". "Això -va dir-, no ho faré". Per tant, marge nul.
Per Rajoy les reformes constitucionals han de complir tres premisses, i més quan afecten el nucli fonamental, com ara el subjecte de sobirania: tenir un consens ampli, ser formulades en el moment oportú i haver identificat un objectiu clar. Tres requisits que, segons ell, no compleix la petició de dret a decidir que es va formular en la declaració de sobirania del Parlament, que, a més, el PP estudia dur al TC.
Desafiament de Rajoy a Mas
El cap de l'executiu va admetre que hi ha una part important dels catalans que volen exercir el dret a l'autodeterminació, però que no són menys els catalans (i no cal dir els espanyols) que prefereixen una opció federal o recentralitzar l'Estat. Una situació que fa evident la falta de consens i que aconsella, per tant, "mantenir el model aprovat entre tots i que ha funcionat bé". En tot cas, va desafiar Mas a proposar canvis, però a fer-ho al Congrés buscant complicitats amb el PSOE i el PP.
És el mateix que li va dir en persona el 20 de setembre a la Moncloa quan va convidar-lo a mesurar a les Corts espanyoles el suport al pacte fiscal avalat per dos terços del Parlament. "Espanya té les seves lleis, la seva Constitució i si algú ho vol canviar i tocar articles que parlen de la sobirania nacional ho pot fer, però respectant els procediments i les lleis i tenint els vots per aconseguir-ho", va avisar. Una reforma d'aquest abast, que és la que promou, per exemple, el líder del PSC, Pere Navarro, necessitaria, segons l'article 168 de la carta magna, el sí de dues terceres parts del Congrés i del Senat, que es dissoldrien automàticament. Es convocarien eleccions i les noves cambres haurien de ratificar la reforma també per dos terços i, aprovada la reforma per diputats i senadors, se sotmetria a referèndum. Ahir mateix la mesa del Congrés, controlada pel PP, va rebutjar una proposició de llei d'ERC, Amaiur i BNG per exercir el dret a decidir sense reformar la Constitució i aplicant tractats internacionals signats per Espanya. No hauria prosperat, òbviament, però no podrà ser ni debatuda.
També a les jornades de The Economist , Cospedal es va mostrar convençuda que "no cal cap reforma constitucional", que el que cal és que el PSOE i el PP arribin "a pactes nacionals". Va indicar reformes en matèria educativa o d'unitat de mercat.
Cada cop més veus del PP admeten el mal que causa a la marca Espanya la corrupció (ahir ho feia el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro) i per això Rajoy no vol més fronts. D'aquí que solemnitzés que digui el que digui el Parlament, Catalunya no serà mai independent perquè a Espanya "la uneix tot" i "alguns no poden privar d'Espanya els ciutadans de Catalunya". "No es preocupi, que sí que podré mantenir Catalunya a Espanya, perquè som el país d'Europa que fa més temps que viu junt", va respondre a un periodista anglès.
Francesc Homs, portaveu del govern català, que fa passos per fer la consulta el 2014, va instar Rajoy a acceptar la consulta quan Catalunya la demani formalment "si tan segur està" de quina és la voluntat majoritària dels catalans.
Ni Rajoy ni Cospedal donen marge. L'actitud tancada (el màxim que es planteja el PP és oferir a Catalunya un nou model de finançament dins del règim comú) sí que genera el consens de tots els seus líders. Les tensions vénen donades per la corrupció. Esperanza Aguirre és qui més fustiga el fràgil Rajoy: ahir va tornar a demanar regeneració i llistes obertes i va advertir que cap corrupte mereix compassió.
La líder del PP madrileny va argumentar que si el PP no escombra la corrupció difícilment afrontarà els dos grans reptes "de la pàtria", la crisi i el "desafiament independentista català". Combatre'l, va dir, és més difícil "quan hi ha ombres de dubte". Per la unitat "de la pàtria", Rajoy i els seus s'hi dedicaran a fons. Pot dormir tranquil·la.
