22/04/2016

Rivera i Iglesias intenten evitar ‘in extremis’ el 26-J

4 min
Albert Rivera i Pedro Sánchez van ser ahir a l’hemicicle del Congrés, on es va fer una representació teatral per celebrar el quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes.

MadridEl president del Congrés de Diputats, Patxi López, es va reunir ahir al matí amb el rei. A la Zarzuela, amb Felip VI, va preparar la tercera ronda de contactes amb els líders polítics per desencallar la investidura. Ni el president de la cambra ni el monarca esperen, però, que abans dels contactes de dilluns i dimarts algú es mogui i a finals de la setmana següent se celebri el ple per triar nou president. A hores d’ara la ronda només ha de servir per certificar que la repetició d’eleccions és inevitable. Abans que això passi, però, hi haurà moviments agònics. En les últimes hores ja se n’han produït dos de molt clars, amb la intenció d’evitar la repetició d’eleccions o, si més no, fer pressió i deixar els rivals en evidència. Pablo Iglesias, amb la negociació amb IU, i Albert Rivera, amb la seva oferta de govern de concentració presidit per un independent, han mogut peça.

El moviment d’Iglesias és en clau preelectoral. Necessita revertir la tendència a la baixa de Podem que detecten algunes enquestes i està segur que confluint amb IU -ho ha delegat en el seu nou secretari d’organització, Pablo Echenique, a qui considera net per teixir acords- passarà davant del PSOE i li serà més fàcil formar el govern d’esquerres al qual fins ara s’ha negat Pedro Sánchez, que no ha volgut desentendre’s del pacte amb C’s.

IU és un partit amb moltes famílies, una estructura sòlida però envellida i sovint inflexible, i que no té gaire estima per Podem. L’entesa és, segons deien ahir les parts, encara a les beceroles, però cada dia que passa guanya partidaris i perd detractors a banda i banda. És un moviment de fons a l’esquerra (Podem i els seus aliats van aconseguir 5,2 milions de vots el 20-D i IU 900.000, davant dels 5,5 del PSOE) que té, lògicament, un impacte a les files dels socialistes.

“Filtració desafortunada”

Ahir els dirigents del PSOE es dividien entre els que interpretaven l’anunci de confluència -“filtració desafortunada”, segons l’entorn d’Iglesias- com l’intent de Podem d’evitar la clatellada i els que hi veien, també per això, un últim cartutx per evitar noves eleccions pressionant Sánchez perquè trenqui amb C’s i pacti amb l’esquerra (amb el necessari suport dels independentistes catalans) a fi i efecte de no veure’s superat el 26-J. De portes enfora, però, el seu portaveu al Senat, Óscar López, afirmava que no temien “cap sorpasso ”.

Al moviment d’Iglesias, que sacseja el tauler de l’esquerra tot i que aquest cop no ha necessitat cap dels seus gestos efectistes, s’hi afegia el d’Albert Rivera. El president de Ciutadans va posar altre cop en circulació la idea d’un govern de concentració liderat per una figura de consens i amb un perfil tècnic per encarar una legislatura curta, de reformes i obligada reordenació del mapa polític.

Ball de noms per a la gran coalició

Fa setmanes que en alguns cercles de la capital de l’Estat circula aquesta possibilitat, que ja apareix com l’única manera d’evitar unes noves eleccions. Una convocatòria que formalment no tindria res a veure amb una segona volta, ja que els quatre grans partits tornaran a competir pel primer lloc i la campanya no arrencarà amb aliances predefinides. Ni tan sols la del PSOE i C’s, atès el no rotund que la idea de Rivera va rebre de Sánchez. A la proposta del líder liberal ja se li havien posat cares, com les de Josep Piqué, Javier Solana o fins i tot el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que es va veure obligat a aclarir personalment a Rajoy que ell no tenia cap ambició per ocupar el despatx. El fet que el president no hagi de ser per força diputat al Congrés obre el ventall de manera extraordinària.

Rivera defensa un tripartit d’ordre amb PP, PSOE i C’s, i ahir ell i diversos dirigents del partit van demanar a Rajoy i Sánchez que no es converteixin “en un problema”. El primer va perdre a les passades eleccions 60 escons i el segon va obtenir el pitjor resultat de la història dels socialistes, però en els últims mesos han prioritzat repetir com a candidats buscant una segona oportunitat el 26 de juny i no la deixaran escapar a l’últim sospir.

Rajoy, que ahir a primera hora del matí va piular a Twitter que només Sánchez podia evitar noves eleccions pactant un govern de coalició -però que encara ni ha escrit ni ha trucat al líder del PSOE per parlar-ne-, va afirmar que si de cas el que ha de fer Rivera és “apartar-se ell” abans de demanar-ho als seus rivals. El líder del PP reconeixia en una visita a El Toboso (Toledo) que la setmana que ve li dirà al rei que no té prou suports per ser president “perquè el PSOE no vol”.

Per la seva banda, Sánchez va ser taxatiu i va rebutjar tant la idea de Rajoy de seure a parlar i “treballar per formar govern” com la de Rivera de buscar un president “tecnòcrata”. Encara queden moviments fins que el 2 de maig es convoquin automàticament les eleccions. Els tacticismes, però, estan a l’ordre del dia.

El líder de Podem critica els periodistes

La relació de Podem amb els mitjans de comunicació ha sigut turbulenta des del seu naixement. L’èxit de Pablo Iglesias es deu, en bona part, a la televisió, però és des de la premsa des d’on ha rebut més atacs al seu projecte. Molts titulars han acabat convertits en querelles arxivades a l’Audiència Nacional. Ahir Iglesias va decidir llançar una dura crítica a la premsa durant una conferència a la Complutense. Va assegurar que “bona part” dels periodistes que el segueixen “estan obligats a parlar malament” de Podem. I, per fer-ho, va construir la seva crítica assenyalant un redactor d’El Mundo, a qui va acusar de manipular la informació per escalar posicions al diari. Diversos periodistes van aixecar-se i van abandonar la sala en actitud de protesta. Iglesias va demanar perdó per haver atacat personalment el redactor.

stats