Rivera descarta ser al govern de Rajoy malgrat l'acostament

Els renovadors del PP es feliciten del nou clima amb C’s i el pinyol de Sánchez es parapeta en el no

Albert Rivera va clarificant la seva posició. Després de fixar sis condicions al PP relacionades amb la corrupció per negociar el suport a la investidura de Mariano Rajoy, ahir va anar una mica més enllà. El líder de Ciutadans havia dit que l’acceptació de les seves propostes en matèria de regeneració i posar data a la investidura eren “la porta d’accés” al sí. Després havia de venir negociar els temes econòmics i socials i també com es governa Espanya. El PP aspira que Rajoy sigui investit amb els vots del PP i de C’s i la necessària abstenció del PSOE. Dels socialistes n’espera implicació per permetre-li ser president i després poc més. En canvi, dels liberals pretén que l’ajudin a governar, a fer camí en una legislatura de fesomia encara incerta. Rivera pot fer costat al PP i, tot i que dimecres era ambigu sobre una possible entrada al govern -es disposava a negociar “sense fre de mà”-, ahir va descartar-ho deixant clar que no vol seients al consell de ministres que presideix Rajoy.

El líder de Ciutadans va dir al seu dia que perquè ell fos en un govern hi havia d’haver també el PSOE i, a més, no el podia presidir Rajoy. Ha deixat enrere el veto al líder del PP però no la idea de quedar-se fora de l’executiu. Al febrer també va indicar que no era la seva intenció compartir-lo amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a qui va votar perquè fos investit el mes de març.

No ser vicepresident de Rajoy

Rivera no vol ser vicepresident. “Hi haurà un dia en què el canvi arribarà al govern, però encara no és el moment”, va concedir en una entrevista a Telecinco. El líder liberal explica sempre que entrar-hi com a soci minoritari, tal com demostren altres experiències de governs de la seva família política a Europa, té molts riscos. Per això només vol ser a l’executiu si el lidera. El PP no té apriorismes entorn d’aquest assumpte i sap que si comparteix govern cada setmana tindrà al Congrés 169 vots i només li caldrà aconseguir-ne set per a la majoria absoluta. Rajoy va explicar dimarts que, en qualsevol cas, és una decisió de la direcció de C’s i que ell la respectarà.

Descartant també un acord estable, Rivera va afirmar que ell serà al govern “el dia que el país aposti per un executiu nou amb gent neta i amb ganes de reformar-lo”. No és, segons ell, el cas del PP, a qui no considera “fiable” malgrat els avanços que els va reconèixer en la lluita contra la corrupció. Això no evita que exigeixi una comissió d’investigació sobre el cas Bárcenas, que, d’acord amb el reglament del Congrés, pot forçar amb el PSOE encara que el PP s’hi oposi.

Rivera és partidari que durant la legislatura els acords es facin “tema per tema”, però ara la prioritat és “trencar el bloqueig de la investidura”. Dirigents de nova fornada del PP, com Cristina Cifuentes (que governa a Madrid gràcies a C’s), Pablo Casado, Fernando Martínez-Maillo i Andrea Levy, van sortir ahir en colla a pronunciar-se favorablement a acceptar les condicions de Rivera en temes com apartar els imputats, eliminar els aforaments o reformar la llei electoral. Les cares noves del PP van donar per fet que Rajoy compartia la seva posició. El comitè executiu del PP del pròxim dimecres 17 les assumirà o no.

Acceptar els requisits obrirà una altra fase perquè es constituiran comissions negociadores. El PP opta per una lenta estratègia de desgast del PSOE i per això ha deixat passar una setmana entre la reunió de Rajoy i Rivera i la reunió de la direcció. Un temps que C’s considerava “excessiu” amb l’argument que no calia reunir-se per donar el sí a condicions que veuen tant de sentit comú.

De la rapidesa en la negociació entre el PP i C’s dependrà la data d’investidura. Rajoy sap que l’ha de fixar, però no ho vol fer sense suports garantits, o com a mínim sense la certesa que els té a l’abast. Sap que a l’octubre, després de les basques i les gallegues, el PSOE estarà més desgastat i sense pressió electoral i potser pot atreure el PNB i tot, però segueix veient òptim l’escenari de finals d’agost. En concret l’última setmana, per deixar així resolta també la formació del nou govern abans que comenci la campanya de les autonòmiques basques i gallegues el 9 de setembre.

Just uns dies abans s’aprovarà el sostre de despesa com a pas previ a la presentació dels pressupostos. El PP va aprovar, en una mesura molt discutida, els del 2016 just abans de convocar el 20-D. Si volgués els podria prorrogar però ho descarta perquè els acords per a la investidura implicaran refer-los. El risc que Rajoy no vol córrer és anar a la investidura en fals. Si se celebrés la votació a finals d’agost i la perdés es posaria en marxa “el rellotge de la democràcia” i les possibles eleccions serien per Nadal, data no operativa.

El no dels nacionalistes

El PNB, que pot ser que sigui interpel·lat després de les basques -i encara més si Iñigo Urkullu necessita els vots del PP a més dels del PSOE per ser lehendakari-, va indicar ahir que Rajoy no pot comptar amb ells, i sobretot “després del seu acostament a Rivera”. Al liberal no li perdonen que sigui contrari al concert. Extramurs del ball de la investidura, Francesc Homs, del PDC, seguia ahir burxant el PSOE amb l’argument que “el menys rotund” dels tres no d’aquest partit és el d’explorar una alternativa.

Els socialistes no ho preveuen públicament. I no ho faran fins que Rajoy se sotmeti a una investidura i la perdi (d’aquí el seu temor a posar data sense tenir lligat el PSOE). Ahir el portaveu al Senat, Óscar López, home de confiança de Sánchez, va rebutjar les “pressions” del PP i els seus entorns i va recordar que el no a Rajoy és “clar i indefinit”. Va afirmar que Sánchez no va gosar demanar l’abstenció del PP i que el que ha de fer Rajoy és buscar els suports del PNB i el PDC. A Ferraz, però, són cada cop menys els que pensen que podran parar el cop.