Sánchez demana confiança al PSOE per encarar un diàleg que “comença bé”

MadridPedro Sánchez n’està segur que ha “començat bé” la negociació per ser investit president del govern espanyol. No vol presses (ha demanat un mes de marge al president del Congrés, Patxi López) però tampoc vol perdre ni un sol dia a diferència del que va fer Mariano Rajoy, que per ara no ha fet cap oferta global i concreta a PSOE o C’s, partits que voldria com a aliats. Ahir el líder del PSOE va complir l’encàrrec del rei Felip VI i va obrir formalment diàleg amb els partits que li són, d’entrada, proclius. Es va reunir amb els seus socis de govern a les Canàries (Coalició Canària i Nova Canàries) i amb IU-UP i Compromís. A tots els va agrair l’actitud i la predisposició a l’acord.

El líder del PSOE sap que la negociació serà un trencaclosques amb un alt risc polític per a ell mateix. Avui té cita amb Ciutadans, demà amb Podem i dissabte amb el PNB. Parlarà cara a cara amb Albert Rivera, Pablo Iglesias i Andoni Ortuzar. Són partits amb unes posicions difícils de casar amb les seves, tant en l’aspecte econòmic com en el territorial. Sánchez dóna per fet, per exemple, que Podem ha renunciat al referèndum català, però des d’En Comú Podem s’assegura que el tema serà damunt la taula.

Per Catalunya, el marc actual

El líder socialista repeteix una vegada i una altra que no té res a parlar fora de la Constitució i l’Estatut i que les “solucions” per Catalunya s’han d’ajustar al marc legal espanyol, que si de cas es pot federalitzar. La de la sobirania nacional espanyola és una línia vermella que no traspassarà. És, de fet, un dels maldecaps dels barons, que validaran qualsevol acord al comitè federal del partit després que ho faci la militància a títol consultiu. El cert, però, és que la reivindicació ha sigut apartada de la negociació, ja que ni el PSOE ni Podem volien que el procés la frustrés. Després d’un primer tempteig aquesta hauria d’entrar en una fase de concreció per part dels equips negociadors. El líder de C’s és el més flexible amb els seus compromisos i ahir relativitzava sense ruboritzar-se la promesa de no investir Sánchez: “Si agafem cada frase literal de les campanyes no hi hauria mai un govern”, va dir.

En el maremàgnum negociador, Podem i el PP volen, a més, jugar amb el temps i tenen pressa per escurçar els terminis. Els de Pablo Iglesias no volen que la negociació s’eternitzi perquè compten que els perjudica la sobreexposició, i els populars consideren l’intent de Sánchez condemnat al fracàs i volen recuperar la iniciativa tan aviat com puguin. El president del Congrés afirma que fixar el debat d’investidura (a partir del qual s’obre un termini màxim de dos mesos per elegir president) és cosa seva i vol donar marge a Sánchez. El socialista basc presideix el Congrés però no controla la mesa. El partit d’Iglesias, amb dos representants, i el PP, amb tres, sumen majoria absoluta i els dos representants de C’s ja van deixar clar que recolzaran la majoria. La data de la investidura, i de qui és competència fixar-la, seran també causa de controvèrsia.

Frenar la iniciativa davant la UE

Sánchez va comparèixer ahir després de les primeres reunions per dir que el debat que cal fer en quinze dies no és el d’investidura, sinó el que fixi la posició del govern espanyol davant el Consell Europeu que ha d’examinar la proposta de la UE perquè el Regne Unit no en surti. El PSOE considera que Rajoy, en funcions i sense tenir conferida la iniciativa de formar govern, no pot decidir tot sol un assumpte d’aquesta rellevància. I si Sánchez burxava amb això, el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo -un dels de perfil més polític de l’executiu- ho feia amb un tema també relacionat amb la política internacional però més sensible encara: la lluita contra el jihadisme. Margallo va recordar que Podem no havia signat el pacte contra el terrorisme islamista i que si el PSOE hi pactava l’acord estaria en suspens. Als seus socis comunitaris els va alertar d’aquest fet en un intent de fer arribar pressió exterior a l’aspirant socialista.

De moment, i davant els episodis més complicats de la negociació, Sánchez va reunir els seus per demanar-los que confiïn en ell. Abans d’obrir la ronda amb canaris, IU i Compromís va reclamar “confiança, suport i compromís” en una negociació que pot encarir la divisió interna del PSOE.

Els socialistes, que ahir van designar equip negociador, són conscients que Iglesias serà un os i que farà servir la seva llengua esmolada cada cop que les coses embarranquin. Sánchez va demanar als seus no caure en les provocacions del líder de Podem, que fins dimarts mateix atribuïa al PSOE una nul·la voluntat de buscar un pacte que ell ofereix des del primer dia i que vol exclusivament d’esquerres i incorporant fins i tot ERC. “Quan en la negociació vegeu arrogància i propostes inassumibles, respongueu amb respecte”, va dir Sánchez.

Les reunions del vespre van ser balsàmiques i li van permetre dir que la negociació havia “començat bé”. I és que la disposició al diàleg dels canaris (en aquest cas amb pegues entorn de Podem) i d’IU-UP i Compromís, que també sotmetran a consideració de les seves bases el pacte, va ser total. Els dos partits van celebrar el to de Sánchez, “amable i cordial”, i tenien, segons Alberto Garzón i Mónica Oltra, la sensació que “s’està prenent seriosament la formació d’un nou govern”. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana va evocar el pacte multipartit del qual ella forma part i va instar el PSOE a perdre la por a fer-ho sense C’s, a qui es podria acabar demanant l’abstenció per no torpedinar un canvi de govern. Oltra va instar a aprofundir en la plurinacionalitat tot i que sense insistir en la necessitat del referèndum català. IU es va felicitar del bon clima i del fet que no es posés “cap límit”.

La patronal, tranquil·la

Els empresaris s’ho miren amb escepticisme (voldrien que governés la coalició liderada pel PP amb PSOE i C’s, la que busca Rajoy) però van evitar carregar contra la iniciativa de Sánchez. La patronal catalana Foment va indicar que els canvis “són bons” i va fer vots perquè, arribat el cas, Sánchez “moduli” les propostes de Podem. Francisco González, president del BBVA, optava pel discurs més conservador i avisava que en l’economia “no hi ha dreceres” i que opcions molt atrevides “ja van fracassar”.

Aquests dies Sánchez no es reunirà amb el PP i tampoc amb ERC i CDC, a qui deixa per més endavant en l’ànim de dialogar però no pactar. En canvi no preveu ni parlar amb Xavier Domènech, d’En Comú Podem. El fet de ser al grup “confederal” que encapçala Iglesias, resta visibilitat als comuns, que reben un tracte menys considerat que Compromís, que va decidir passar al grup mixt per preservar clarament la seva independència. Sánchez compta que si pacta amb Podem, la coalició animada per Ada Colau ho acatarà.

El menyspreu del PSOE a ERC i Democràcia i Llibertat (amb Bildu ni s’hi reunirà) els reafirma en el no. Els dos grups reiteraven ahir que no negociaran si no s’accepta un referèndum. Joan Tardà va titllar el líder del PSOE de “reaccionari” i “antiquat” per no cridar-los, mentre que Francesc Homs va lamentar que “faci bandera de no vetar ningú” però que no vulgui “ni parlar”.