Socialisme acomodat
El PSC no es complica la vida. Ha triat l'opció còmoda. Entre una candidata com Tura -que no connecta amb l'aparell però que potser hauria aportat més vots que Navarro- i lluitar per l'electorat socialdemòcrata però també catalanista ha optat per l'alcalde de Terrassa i per competir amb el PP i Ciutadans per l'espai unionista, el del no. Navarro no és, òbviament, Sánchez-Camacho. Les aportacions del PSC al catalanisme han estat valuoses en els darrers trenta anys i el full de serveis en temes com la llengua és inqüestionable. Però no seguir l'onada del catalanisme amb més determinació el desprèn de l'etiqueta d'alternativa. Navarro pensava que si ho feia no hauria estat ni del tot unionista ni del tot independentista i el podien envair a babord i a estribord. Ha optat per intentar conservar el que té. Però és ben poc.
