XOC INSTITUCIONAL

El TC ordena que el procés s’aturi i n’amenaça els líders

Suspèn el pla de desconnexió i acorda per unanimitat escoltar les parts abans de prendre mesures coercitives

El ple del Tribunal Constitucional (TC), reunit ahir amb caràcter extraordinari, va optar per un terme mitjà davant de la contundència de les peticions que, entenent que se n’havien desacatat les resolucions, va fer divendres el govern espanyol quan va presentar l’incident d’execució de sentència. Així, el tribunal va acordar per unanimitat tramitar la suspensió temporal de les conclusions de la comissió del procés constituent (el full de ruta de la desconnexió amb l’Estat que han previst Junts per Sí i la CUP) i va advertir de manera contundent els líders del procés -Carles Puigdemont i el seu govern, i Carme Forcadell i la mesa del Parlament- que no facin cap més pas en aquest sentit sota amenaces penals. Malgrat tot, el TC va donar a la cambra vint dies per defensar les resolucions aprovades i el mateix termini a Forcadell per argumentar per què donant-hi tràmit no havia desobeït la sentència contra la declaració de ruptura del desembre del 2015 -que s’ha anat desplegant malgrat les prohibicions- i la providència que prohibia el debat. El TC, incòmode en el rol -ahir estrenat- de sala penal per fer complir les seves sentències, va buscar un equilibri que, sense apartar-se de la duresa en el fons que exigeix el PP i avala la majoria conservadora del tribunal, no fes perillar la unanimitat amb què fins ara han anat barrant pas jurídicament al procés.

Al setembre el ple de l’alt tribunal es tornarà a reunir, estudiarà les al·legacions de les parts -també de la Fiscalia- i prendrà decisions en ferm sobre el full de ruta de la desconnexió i sobre l’actuació de la presidenta del Parlament, que el govern espanyol ha posat en el punt de mira malgrat que és conscient de fins a quin punt les mesures coercitives poden embalar el procés.

El full de ruta

El TC aplica la llei i suspèn la resolució del procés constituent

L’article 161.2 de la Constitució estableix que, quan el govern central recorre decisions d’un govern autonòmic o dels seus òrgans (com ara el Parlament), aquestes decisions quedaran automàticament suspeses durant cinc mesos, que es podran anar prorrogant fins que es dicti una sentència que tindrà caràcter definitiu i contra la qual no hi ha apel·lació possible en l’àmbit espanyol. El govern espanyol pretén que s’anul·lin les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent aprovades dimecres passat per Junts pel Sí i la CUP. Davant la possibilitat que el TC no ho fes al ple extraordinari, en va demanar la suspensió cautelar. Atès que l’escrit de l’Advocacia de l’Estat era correcte en la forma, el ple va donar-li curs. Aquest tipus de mesures no tenen, però, reciprocitat. Si un govern autonòmic recorre una llei estatal, continua vigent encara que pugui acabar sent declarada inconstitucional mesos o anys després.

Temps d’al·legacions

El Parlament i la Fiscalia tindran vint dies per dir-hi la seva

Abans d’anul·lar res, el TC vol escoltar les parts perquè ningú pugui al·legar indefensió. Davant la petició de declarar nul el full de ruta, els lletrats del Parlament, a les ordres de Carme Forcadell i la majoria sobiranista de la mesa, i la Fiscalia, que depèn orgànicament del govern central, podran fer, si volen, escrits amb els arguments perquè els magistrats els tinguin en compte abans de tornar-se a reunir.

Forcadell pot defensar-se

Apartar-la segueix damunt la taula però almenys podrà al·legar

El govern espanyol volia que el TC adoptés ahir, amb la via penal, mesures contra Carme Forcadell per desobediència multant-la o apartant-la de les seves funcions -a la pràctica, una inhabilitació- o bé obrint un procés (deducció de testimoni, en diuen) per jutjar-la. Ho podia fer, a més, i atesa la “transcendència constitucional” del tema, sense escoltar les parts. No ho va fer i va concedir també vint dies a la mesa i la presidenta de la cambra per explicar per què van desoir la sentència que tombava la declaració de ruptura del 9-N i la providència que ordenava no celebrar el debat de les conclusions de la comissió del procés constituent. L’advocat de l’Estat ho considera un comportament “delictiu”. Un cop Forcadell i el Parlament al·leguin, s’hauran d’acordar les mesures. De moment, ahir fonts del TC recordaven que encara no han obert la “via penal”. Ho faran més tard, previsiblement.

Amenaces si no frenen

Complauen Rajoy amb un avís sever al Govern i al Parlament

El govern espanyol havia requerit al TC, davant el que considera “un veritable pla de secessió”, que advertís a Forcadell, la mesa i el secretari general del Parlament, així com a Carles Puigdemont i el seu consell executiu, que ja no podien fer cap altre pas. Tampoc per desplegar la declaració sobiranista, les estructures d’estat o les lleis de desconnexió. El TC el complau en aquest punt i trasllada una “notificació personal” a tots ells amb “el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”. És a dir, no es pot desplegar res relacionat amb el procés acordat per la cambra d’acord amb els compromisos de Junts pel Sí i la CUP. Si ho fan, diu la resolució dictada, hauran d’afrontar “eventuals responsabilitats, inclosa la penal”.

Tribunal sense esquerdes

Els conservadors mesuren el to per tenir suport progressista

La divisió -i els consegüents vots particulars- en la sentència de l’Estatut del 2010 és el capítol més traumàtic de la història recent del TC, un tribunal polititzat i molt criticat des de Catalunya. Ara té set magistrats conservadors (avalats d’una manera o altra pel PP) i quatre de progressistes (beneïts pel PSOE). Mantenir la unitat és una prioritat del seu president, José Francisco Pérez de los Cobos, que sent magistrat del TC pagava encara quota de militant al PP. Els jutges (dos dels quals catalans, Encarna Roca i Juan Antonio Xiol, de la minoria progressista) són conscients de l’impacte de les decisions en un context polític delicat, i opten per extremar la prudència en les seves actuacions. Les sentències sobre el procés han sigut suaus en les formes però dures en el fons, atès que el marc jurídic espanyol no deixa escletxes per al dret a decidir ni reconeix altra sobirania que l’espanyola. Fer de sala penal no agrada gens als magistrats. Cada cop tenen, però, menys escapatòria.