LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Acaba el ple del TC que estudia mesures contra Forcadell

El tribunal s'estrena a contracor en la funció de sala penal. Els jutges no volien el poder coercitiu que Rajoy els va donar per inhibir-se’n ell.

Amb exquisida puntualitat, a dos quarts d'una del migdia, ha començat a la seu del Tribunal Constitucional al carrer Doménico Scarlatti de Madrid el ple extraordinari que haurà de decidir si s'emprenen mesures penals contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver desobeït una sentència i una providència del TC admetent que el Parlament fes la setmana passada el debat de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. Els magistrats s'han reunit durant una hora i mitja per analitzar l'incident d'execució de sentència presentant pel govern espanyol, que reclama declarar nul·les la comissió i les conclusions i advertir que no es facin més passos en el procés de desconnexió amb l'Estat.

El Tribunal Constitucional, presidit per Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora. Això fa que els seus posicionaments en relació al procés estiguin clarament alineats amb el govern del PP. Cap concessió i tampoc cap porta oberta més enllà d’admetre que el dret a decidir pot ser realitat amb una àmplia reforma constitucional.

Però l’actual TC és també un organisme que, amb les ferides de la sentència de l’Estatut encara obertes, busca la mesura formal. Una mesura que assegura amb el caràcter unànime de les sentències sobre el procés, que els conservadors endolceixen perquè les signin els progressistes. I una mesura que va fer que no acollissin de bon grat la passada tardor la reforma legal impulsada per Mariano Rajoy per encolomar-los el rol de sala penal per fer complir sentències. L’incident d’execució de divendres de l’executiu i la petició d’actuacions contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per delicte de desobediència farà que avui, per primer cop, hagin de fer de sala penal en un ple extraordinari a dos quarts d’una.

Això vol dir que si, efectivament, aprecien que Forcadell es va saltar la sentència del desembre del 2015 que anul·lava la declaració de sobirania del 9-N i també la providència del 19 de juliol advertint que no es podien debatre i votar les conclusions de la comissió d’estudi sobre el procés constituent, l’hauran de sancionar. Ho poden fer amb multes que van dels 3.000 als 30.000 euros, apartant-la de les funcions fins que ho creguin oportú (a la pràctica, una inhabilitació) o obrint, via Fiscalia, un procés penal contra ella per delictes de desobediència.

Quan Forcadell marxi dimecres de vacances a Etiòpia (fet que alguna premsa de Madrid ha interpretat gairebé com una fuga) ja sabrà si el TC ha pres una decisió el grau de duresa de la qual pot fer entrar el procés en una nova dimensió. La presidenta, segona autoritat del país, seria la primera figura política sancionada i pot ser-ho sense ser escoltada abans, ja que el TC pot no escoltar les parts en casos “d’especial transcendència constitucional”.

Davant el que el govern espanyol considera una clara i reiterada desobediència per activar “un veritable pla de secessió”, va reclamar divendres al TC que avisi la presidenta, la mesa i els alts funcionaris, així com Carles Puigdemont i el Govern, que no facin cap pas més en la construcció d’estructures d’estat o relacionades amb la desconnexió.

Els magistrats del Constitucional mai haurien volgut arribar a aquest punt. Amb la seva reforma, Rajoy no només buscava acabar amb els incompliments que s’intuïen per la voluntat independentista de desoir el TC i amb la interpretació a la baixa de sentències ambigües (com va passar amb el procés participatiu del 9-N), sinó que volia implicar l’escalafó judicial més alt en la seva estratègia, que mai ha passat per negociar. A la recambra queden les mesures de potestat del govern, com la suspensió total o parcial de l’autonomia (que hauria de ratificar el Senat) i la coerció prevista a la llei de seguretat nacional aprovada ara fa un any.

'No' a actuar d’ofici

El Tribunal va rebre resignat l’encàrrec i es va limitar a fer arribar una advertència discreta a Rajoy: que no actuaria d’ofici. Les mesures fruit dels desacataments les aplicarà sempre que el govern espanyol presenti, com és el cas, incidents d’execució. És a dir, Pérez de los Cobos no vol portar la iniciativa contra les institucions catalanes.

Avui estudiaran a fons els advertiments i el cas de Forcadell. La seva decisió no serà, en cap cas, innòcua. Haurà de ser prou contundent per intentar parar els peus al procés i als seus líders i satisfer els durs, però de forma prou proporcionada per mantenir la preuada unitat d’un TC que no voldria veure’s així.

Un òrgan víctima dels equilibris polítics

President vinculat al PP

El TC interpreta la Constitució, resol conflictes competencials i recursos d’empara si s’ataquen drets fonamentals. El presideix Francisco Javier Pérez de los Cobos. Aquest catedràtic de dret del treball, magistrat del TCdes del 2010, va pagar quota de militant al PP almenys fins al 2013, quan se’l va triar president. Se’l va intentar recusar.

Clara majoria conservadora

El ple del TCestà ara format per només 10 jutges, ja que dos van morir durant el mandat i no s’han substituït. Dels deu, sis són conservadors i quatre progressistes, entre els quals els catalans Encarna Roca i Juan Antonio Xiol.

Sistema d’elecció

Vuit dels dotze magistrats es trien a les Corts per majoria de dos terços: quatre al Congrés i quatre al Senat (els Parlaments autonòmics poden proposar-ne). El govern central en tria dos i el Consell General del Poder Judicial (amb els vocals triats pels partits) els dos restants.