Anar de cara

Des del 1980 Catalunya ha fabricat mitjans públics forts, una policia integral i centenars de bons mestres, metges i funcionaris. On la Generalitat decideix s'ha fet bona feina i amb sentit de país. A l'acció exterior partim de més avall. El zel espanyol i unes competències simbòliques ens converteixen en un país sense diplomàcia. Els pocs que s'hi dediquen treballen per a l'Estat o la UE. Ara, però, hi ha novetats. Catalunya segueix sense estat (així és difícil ser un actor internacional) i Madrid colla més. Però té relat. El camí a l'estat propi omple de contingut l'acció exterior i obliga a anar més enllà d'ajudar a fer negocis. Per això calia canviar els veterans ambaixadors espanyols per joves sobiranistes preparats i amb l'ambició que el moment vol, com Roger Albinyana i Albert Royo. Seran discrets, però aniran de cara.