La classe mitjana pateix al plató

La classe mitjana de la política catalana (en la qual somia ICV, a la qual ERC ja es veu de nou, en la qual seguirà el PP i a la qual està condemnat el PSC) va patir al plató. Va passar el més previsible: que en el tema clau del 25-N, el camí cap a l'estat propi, Mas es va situar per damunt del bé i del mal sense concrecions ni renúncies. Va fugir de les picabaralles i va passar la pilota als rivals demanant a Navarro i Camacho propostes creïbles i engrescadores. I també era previsible que López Tena -sense res a perdre- i Rivera -agressiu per liderar el bloc del no- fossin incisius. Ho van poder ser gràcies a no haver trencat mai cap plat perquè mai n'han rentat cap. Mas era al racó del plató i no en va sortir; a ell no li calia. Quan el candidat de CiU apareixia ho feia amb un to presidencial i s'amagava amb la bronca. S'ho juga tot a la majoria absoluta i ja li va bé que la classe mitjana s'esbatussi i faci notar misèries mútues mentre ell apel·la al vot útil.