El govern espanyol posa Forcadell en el punt de mira del Constitucional

Amenaça la presidenta del Parlament amb la via penal per haver permès el debat del procés constituent

La votació del procés constituent dimecres al Parlament pot tenir conseqüències penals. Al marge d’aprofundir en la distància entre la majoria que a la cambra catalana formen Junts pel Sí i la CUP i el bloc constitucionalista que al Congrés integren el PP, el PSOE i C’s, pot provocar que el Tribunal Constitucional prengui aquest dilluns mesures urgents per fer-se respectar. El govern espanyol va presentar ahir, a través de l’advocat de l’Estat, un escrit en què insta el tribunal a llançar severes advertències contra la mesa del Parlament i el govern de la Generalitat si fan nous passos en el procés de desconnexió i que, sobretot, posa en el punt de mira Carme Forcadell. Després de la votació i gràcies a la reforma legal de la tardor passada que va donar al TC competències de sala penal per executar les seves pròpies sentències, la presidenta podria ser fins i tot apartada de les seves funcions.

La presidenta del Parlament i expresidenta de l’ANC es podria convertir així en el primer càrrec institucional de relleu que assumeix un cost personal pel xoc institucional amb l’Estat. Un xoc al qual aboca la impossibilitat d’encaixar el projecte independentista en el marc legal espanyol i l’absència de qualsevol negociació política. El suport a la diputada, a través de les xarxes i en diverses declaracions polítiques, va evidenciar fins a quin punt una sanció administrativa contra ella pot alterar els ritmes del procés en un context d’interinatge a Espanya.

Dilluns, a dos quarts d’una, es reunirà de manera urgent i extraordinària el ple de l’alt tribunal, en què els onze magistrats -triats pel PP i el PSOE a les Corts i a través del Consell del Poder Judicial, i pel govern central- estudiaran l’incident d’execució que ahir va aprovar presentar el consell de ministres. El govern espanyol fa un pas més i amenaça Forcadell, la mesa, Carles Puigdemont i el seu govern que si segueixen desplegant estructures d’estat i obviant el TC els sancionarà.

Però més enllà d’unes amenaces que, segons la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, constitueixen una actuació “proporcionada” davant el que els serveis jurídics de l’Estat titllen de “veritable pla per aconseguir la secessió d’Espanya” hi ha el cas de Forcadell. La vicepresidenta va considerar que la presidenta del legislatiu català “ja pot haver delinquit”.

La sentència i la interlocutòria

Ho va fonamentar en el fet que permetent el debat i la votació de les conclusions de la comissió d’estudi que va presidir el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach va desobeir directament el TC dues vegades. En primer lloc, la sentència de desembre del 2015, que declara nul·la la declaració de ruptura que el Parlament havia aprovat el 9 de novembre de l’any passat, i, en segon lloc, la interlocutòria del dia 19 de juliol, que l’avisava que el debat no es podia celebrar.

La constatació dels dos incompliments (tot i que Forcadell va evitar el tràmit ordinari a l’ordre del dia) ha fet que el govern central sol·liciti al TC que trameti els fets a la Fiscalia i, si escau, obri la via penal. L’any passat el PP va modificar la llei que regeix l’alt tribunal facultant-lo a actuar com a sala penal davant incompliments de sentències. Pot aplicar sancions com inhabilitar o requerir al govern que actuï contra altres institucions, com la Generalitat o el Parlament, fins i tot abans d’escoltar les parts, sempre que hi hagi “transcendència constitucional”. També podria enviar el cas a la justícia ordinària o multar.

Al marge de les possibles actuacions contra Forcadell per haver “pogut incórrer en delicte”, Sáenz de Santamaría va voler enviar-li un seriós avís (comunicat a priori i a posteriori per Rajoy als líders del PSOE, Ciutadans i Podem) tant a ella, a la mesa i al secretari general de la cambra com a Puigdemont i el seu executiu. A les possibles actuacions penals contra la presidenta s’hi va referir només de passada en una de les respostes a la roda de premsa posterior al consell de ministres, que va estar molt més centrada en si Rajoy se sotmetria o no a la investidura tal com preveu la Constitució un cop el rei li ha encarregat per decret que formi govern.

La vicepresidenta va indicar que a Catalunya no s’està davant una “vulneració normal” d’una sentència sinó d’un “desacatament” en tota regla. Per això l’escrit demana a l’alt tribunal que, per fer complir la seva sentència, prengui diverses mesures concretes. La primera és que declari nul·la la resolució d’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent. En segon lloc, la seva suspensió immediata i, per últim, actuacions per “fer efectiva la mesura” com enviar requeriments a la mesa i al govern “perquè s’abstinguin de donar compliment a la resolució i que això es faci extensiu de manera expressa a debatre o votar qualsevol cosa que tingui relació amb la declaració de ruptura del 9-N del 2015”.

Cap més estructura d’Estat

Demanen també que es prohibeixi explícitament al govern tramitar “qualsevol mesura legislativa” relacionada amb les estructures d’estat o les lleis de desconnexió que s’han d’aprovar al final de la legislatura segons el pla de govern i els acords entre Junts pel Sí i la CUP. El govern espanyol reclama, a més, que es recordi als responsables polítics catalans les multes (entre 3.000 i 30.000 euros), les suspensions de funcions durant el temps que calgui i l’exigència de responsabilitats penals.

El procés no ha tingut mai la fase de diàleg que molts han intentat. Ha entrat directament en la via repressiva fruit de la unilateralitat.