Un maldecap que Felip VI no voldria ara que en vénen d’altres
Delegat a MadridEn el seu discurs televisat de la nit de Nadal, Felip VI no va fer cap referència a la corrupció malgrat que aquest és, després de l’atur, l’assumpte que més preocupa als espanyols segons el CIS. Faltaven pocs dies perquè la seva germana i el seu cunyat seguessin al banc dels acusats, però sols va fer una vaga apel·lació a la “rectitud” de les institucions. La Corona, que ell comanda i és la més alta de les de l’Estat, no ha sigut aliena a les males pràctiques. Com a mínim, i d’acord amb la molta informació lliurada per Diego Torres en relació a la suposada tutela que la Zarzuela exercia sobre les fraudulentes actuacions de l’Instituto Nóos, se’ls pot retreure deixadesa. El rei pare, Joan Carles I, no va poder escapar-se del tema en les seves últimes aparicions, i el desgast ocasionat va acabar provocant-ne l’abdicació. Des que va accedir al tron, Felip VI s’ha preocupat de marcar tantes distàncies com ha pogut amb la seva germana i ha reduït a ell, la seva esposa i les seves filles la família reial. El cas Nóos ha posat terra per enmig amb Cristina -considera que ella i Urdangarin han fet trontollar la institució- i els afers personals l’han allunyat del seu pare. La relació més estreta, asseguren els més pròxims, la manté amb la seva mare, Sofia de Grècia.
Vist el delicat tracte dispensat per la fiscalia i la justícia a la seva germana, és difícil que el tribunal rectifiqui i l’acabi cridant a declarar, com vol la defensa de Torres, basada a enfangar la Zarzuela. Però difícilment Felip VI aconseguirà evitar que l’assumpte el desgasti i l’interpel·li en un moment o altre.
La seva figura és inviolable i està alliberada de les actuals exigències de transparència -no és cosa seva sinó un privilegi constitucional-, però la gruixuda cuirassa de què va gaudir Joan Carles I ha desaparegut.
L’onada expansiva del cas Nóos arriba en un context que l’obliga a mullar-se. Ahir Felip VI ho va fer evitant rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i enviant així un missatge de clara hostilitat a la majoria política que va investir Carles Puigdemont. En la fase inicial del procés es va apuntar que la Corona mediaria en pro de la tercera via. Fins i tot es va fabular amb un estat català integrat en una Commonwealth hispànica que permetés als Borbons seguir regnant. De tot plegat, el pare no en va voler ni sentir a parlar i ell, ja en el seu discurs de coronació al Congrés, va acabar d’escorar la posició, tal com va evidenciar l’últim discurs nadalenc.
Al PP i al PSOE (ara també a C’s) els deu el blindatge de la monarquia i no els vol desairar. Ahir Juan Luis Cebrián, tòtem del grup Prisa, li demanava a El País que s’impliqués per aconseguir una entesa entre els partits de l’ statu quo i evitar així noves eleccions. Amagar el cap sota l’ala o una presa de partit òbvia no seran solució en aquest cas.
