EL CAP D'ESTAT INSTITUCIÓ EN CRISI

Joan Carles pren partit contra el sobiranisme, fixa com a prioritat la "vertebració" de l'Estat i descarta abdicar

El rei deplora el "rupturisme" català

El juliol del 1966 el dictador Francisco Franco va triar, a dit, Joan Carles de Borbó -l'hereu de la nissaga que havia regnat Espanya entre el 1700 i el 1931- com el seu successor a títol de rei. A partir del 1975 el nou cap d'Estat, ja monarca, va optar per tenir un paper actiu en la modernització i la democratització d'Espanya. Ho feia amb el recel dels monàrquics de sempre, que creien que era el seu pare, Joan de Borbó, qui havia de regnar, i amb els dels sectors que més s'havien oposat al franquisme, que veien en ell la seqüela del règim feixista. Però Joan Carles I es va implicar en la Transició i va aconseguir atreure una gran majoria d'espanyols (també de catalans) al joancarlisme projectant una imatge de garant de la democràcia al cop d'estat del 23-F o de forjador dels grans consensos que van permetre l'actual marc.

Anys després, però, la seva imatge s'ha degradat. Casos de corrupció com el que afecten el seu gendre, Iñaki Urdangarin, han tacat la Corona, i el rei, a més, ha badat amb episodis com ara la cacera d'elefants a Botswana -mentre una Espanya en recessió flirtejava amb el rescat- i per la qual va haver de demanar perdó. Ahir, amb motiu dels seus 75 anys, Televisió Espanyola, la pública, el va obsequiar amb un rentat d'imatge.

Va anar a càrrec del periodista Jesús Hermida, coetani del monarca, que durant escassos 20 minuts va interpel·lar Joan Carles sobre records familiars, preocupacions i futur. Preguntes tan innòcues i poc interpel·latives com ara "Se sent satisfet?" anaven precedides d'un "Permeti'm que li faci aquesta pregunta..." El cap d'Estat, visiblement envellit i amb un to de veu rogallós, va poder fixar clarament quines eren les seves preocupacions en aquest moment: la crisi econòmica i la unitat d'Espanya.

Dolgut amb l'independentisme

El primer punt era, atesa la marxa de l'economia, lògic i previsible. I el segon evidencia fins a quin punt el monarca ha pres partit en el debat català, que és a dalt de tot en l'agenda política espanyola també des de la manifestació de la Diada Nacional. Sense citar Catalunya ni el president de la Generalitat, Artur Mas, ni la seva intenció de convocar una consulta per l'estat propi el 2014, Joan Carles I, que va definir la seva com la "generació de la llibertat", va atacar l'exercici del dret a decidir: "Em dolen les instransigències que duen a maximalismes, perquè potser això acaba en un rupturisme que ara no ens convé. El que ara ens cal és unitat per al futur", va etzibar.

Paraules com "solidaritat" i "unitat" van salpebrar l'entrevista, presentant-les com a valors a preservar, com una part nuclear del seu llegat i com allò que ell seguirà garantint. I és que temes com la crisi i la unitat d'Espanya són els que l'"ocupen i preocupen". Un cop ha quedat ja enrere el problema del terrorisme d'ETA, al qual es va referir en dues ocasions, va indicar que Espanya és, malgrat la crisi, un país que ja gaudeix "de benestar i llibertat". Ara, segons el rei, i això també era un clar avís a les aspiracions catalanes i als que encara pensen en el cap de l'Estat com un factor moderador del rebuig del PP i el PSOE al procés, falta aprofundir "en la igualtat i en la vertebració de l'Estat". Populars i socialistes s'han implicat en el darrer any a fons en protegir la monarquia i ara en poden obtenir algun rèdit polític: tindran en el monarca un ferm aliat si volen aprofundir en la recentralització.

Joan Carles I, i amb ell la institució que representa, han pres partit també amb l'objectiu de sintonitzar amb el sentiment majoritari dels espanyols. Un sentiment cada cop més allunyat del corrent central a Catalunya, el sobiranista, tal com va quedar palès el 25-N.

El rei s'allunya de Catalunya però vol recuperar la seva imatge a Espanya. Perduda la porpra que li va donar la Transició, els assumptes pels quals ahir va acceptar no preguntar Hermida -la corrupció al seu entorn, un estil de vida lluny de ser auster, la seva nul·la relació de parella amb la reina Sofia (el seu nom no va ser ni esmentat) i estar al capdavant d'una institució poc transparent- són els que posen en risc el futur de la monarquia. Però Joan Carles va evidenciar que pensa seguir al peu del canó intentant evitar que aflori la pulsió republicana.

El franquisme, "l'altre sistema"

El rei es va presentar com una persona que ha fet "molts sacrificis" en pro de la unitat entre espanyols i per tancar les ferides de la Guerra Civil, les conseqüències de la qual va patir la seva generació. Vol ser recordat com el rei "que va unir a tothom i va recuperar la llibertat i la monarquia". Una empresa complexa venint del franquisme, un règim dictatorial de quatre dècades que ahir ell va emblanquinar verbalment en referir-s'hi com "l'altre sistema".

Joan Carles fa 37 anys que és al tron i hi seguirà. En l'entrevista gravada divendres passat va explicar que, malgrat les operacions de maluc a les quals s'ha hagut de sotmetre -la primera arran de la caiguda caçant elefants-, pensa seguir perquè es troba "bé, amb energia i amb força".

El rei no abdicarà en el príncep Felip, que ja té 45 anys, però el va presentar com una persona "molt preparada i treballadora" i dotada d'una "gran honestedat intel·lectual". S'havia apuntat la possibilitat com una manera de donar un impuls a la institució, però l'actual monarca va deixar clar que mentre la salut l'hi permeti seguirà. El seu hereu, va dir, és una persona amb qui "conviu molt" i que està plenament preparada. Igual li passava amb el seu pare, Joan de Borbó, mort l'any 1993, a qui va elogiar perquè, com ell, "transmetia amor a Espanya i no feia més que pensar-hi". De qui no va parlar va ser de la seva esposa, la reina Sofia, i de les seves filles i gendres. L'objectiu era netejar la imatge de la Corona, però les omissions van evidenciar que l'inquilí de la Zarzuela només trepitja segur per dir no a Catalunya.