De resolucions a pressupostos

Cada cop que acaba un debat de política general es voten (fins ara mai de la manera tan caòtica que, per obra i gràcia de Núria de Gispert i Alfons López Tena, es va fer la setmana passada) les resolucions que, en teoria, marquen el camí al Govern en el curs que comença. No són de compliment obligat, només d'orientació. En l'últim, CiU va traduir el seu desgel amb ERC en un grapat de mocions conjuntes i bones paraules, però va aprovar-ne també una bona colla amb el PP, que té pànic de veure's desplaçat de la centralitat política. Amb els pressupostos, però, la cosa va de veres. Els comptes són freds. No s'hi valen gestos tàctics i, amb les amarres trencades amb el PSC, Mas haurà de donar pistes de com farà compatible sortir del sot i no deixar la transició nacional en pastanaga electoral.