Ferran Sáez Mateu

Ferran Sáez Mateu

Escriptor i professor a la Universitat Ramon Llull

Malgrat que als documents consti que soc doctor en filosofia, en realitat soc un simple estudiant (i no progresso adequadament). He escrit uns quants quilos de llibres. Col·laboro en mitjans de comunicació des de fa un quart de segle. M'interessa l'actualitat perquè reflecteix la humana comèdia.

La intimitat

L'home a qui volem imaginar llegint a la llum d'una espelma, en una torre circular que sembla sorgida d'un quadre oníric de Giorgio de Chirico, prop de l'ensopit riu Dordonya, al Perigord, només té 38 anys,...

L'any de la rata

Donald Trump insisteix en referir-se al Covid-19 com "el virus xinès". Tot i que l'origen geogràfic d'aquest problema porta, sense cap mena de dubtes, a la República Popular de la Xina, reiterar-ho de...

L'economia del desastre

El títol no és cap cruel ironia. Al·ludeix a un llibre que la canadenca Naomi Klein va publicar tot just el 2007, molt poc abans de la crisi. En la seva traducció castellana, aquell llarg paper (712 planes)...

Representativitats imperfectes

Fa uns dies, i formant part de les celebracions del Dia de les Dones, vaig veure totes les diputades del Parlament de Catalunya somrient enmig de l’hemicicle. Era una bonica imatge commemorativa. La seva...

Pòquer de res

"Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol". Són declaracions de l'exconsellera Clara Ponsatí pronunciades a Londres el juny de 2018, abans de la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa general de l'1...

La taula i la sobretaula

Aquest dimecres 26 de febrer de l'any 2020 es constitueix una taula de negociacions a la qual, inexplicablement, no s'ha atorgat cap importància històrica. Dic "històrica", sí, i no crec que es tracti de...

De l’alarmisme com a estat d’ànim

El dia 31 de desembre de 2019, les autoritats sanitàries de Wuhan, a la República Popular de la Xina, van informar per primer cop d’una infecció semblant a la de la grip. El 7 de gener es va identificar...

Pertanyo al gènere dolent

Els dos referents bibliogràfics estrella d'una unitat formativa que imparteixo a l'assignatura de teoria de la comunicació i la informació, adreçada als estudiants de primer de carrera, són les pensadores...

Psicologia del pessebrisme català

Mai no s’ha remarcat prou l'impacte psicològic del pessebrisme en l’imaginari col·lectiu català. Un bon pessebre ha de generar la il·lusió d'una profunditat espacial que, en realitat, és inexistent. Ha de...

La fi de la pròrroga

En aparença, la política catalana s'ha complicat molt de cop i volta. La realitat, però, és que la situació s'ha simplificat fins a límits minimalistes: ara es tracta de decidir si després de la pròrroga...

Diàleg, consens, acord

És temps de diàleg, sens dubte; però potser amb diàleg no n’hi ha prou. En el si de les societats democràtiques avançades, les decisions importants requereixen un consens que sovint pot arribar a tenir un...

Menges com una vora de riu

Vaig néixer a la Granja d'Escarp, on el riu Cinca conflueix amb el Segre i, només set quilòmetres més cap a l'oest, amb l'Ebre. El lignit que s'extreia de les mines del meu poble i de les de Mequinensa...

De sorolls i rigors

Fou, sens dubte, el darrer debat d'idees més o menys substancial del segle XX, i el van protagonitzar Peter Sloterdijk i Jürgen Habermas la tardor del 1999. El detonant va ser una conferència de Sloterdijk...

Impostos més alts o copagament?

Comencem fent-nos preguntes fàcils i proposant respostes banals, i després ja mirarem sota la catifa. Per a què serveix pagar impostos? Doncs perquè d'aquesta manera es poden fer escoles, hospitals, etc. I...

Apocalipsi

Dilluns, al Telediario del migdia, el de TVE, una veu en off alertava –avui ja no s'informa: s'alerta– dels perills de xuclar els caps de la gamba vermella o dels seus cosins més pobres (llagostins, etc.)....

Renunciar a la immersió

En democràcia, encetar o reobrir debats col·lectius no només és lícit, sinó necessari. Ara: obrir un debat com aquell qui s’emprova unes sabates, les compra i al cap d’una setmana pretén tornar-les perquè...

VoCs

Un dels fenòmens més curiosos dels últims temps ha estat la pràctica desaparició mediàtica de tot allò relacionat amb Cs en el si dels diaris espanyols que li donaven suport. Alguns ho feien de manera...

Com si fóssim independents

Un dels capítols que vaig trobar més ben argumentats del llibre de Francesc-Marc Álvaro Assaig general d'una revolta, publicat el passat mes de setembre per Pòrtic, és el que duu per títol Trompe l'oeil....

La conversa amb els morts

Es continua repetint que Leo Strauss (1899-1973) és el responsable que la política exterior nord-americana, sigui amb Bush, Obama o Trump, transiti sempre una mena de corda fluixa que, per la llei de la...

Cs i Vox: teoria de la doble cocció

No cal disposar d'una vista d'àliga per constatar que els nous votants de Vox provenen bàsicament de Ciutadans i, en una proporció molt més baixa, del PSOE. En cas contrari, els números no quadren (tret que...

Marlaska i el ieti

El novembre del 1975, quan van enterrar Franco per primera vegada, tenia onze anys i feia sisè d'EGB; haver reviscut aquell esdeveniment ara, als 55 anys, m'ha fet rejovenir. Pertanyo a la primera generació...

Les afinitats electives

El dia 20 de novembre de l’any 2012, un jubilat va presentar una denúncia a la Fiscalia General de l’Estat contra l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, per “conspiració i proposició per a la...

Aquella foto profètica

Es tractava de projectar el problema d’ETA al nacionalisme català –ni que fos amb calçador, fòrceps i un gat hidràulic– amb la intenció de deslegitimar-lo. L’embrió d’aquest ambiciós projecte va sorgir amb...

El problema segueix on era?

Una sentència judicial amb la transcendència de la que es va fer pública dilluns sembla que hauria de servir per marcar un abans i un després, per dibuixar un referent que reflectís, si més no, algun tipus...

Polítiques del soroll

"Als polítics els calen espais d'intimitat", deia fa poc, en el context informal d'un dinar, l'amic Daniel Innerarity. Se saben observats les 24 hores del dia i, a més, han d'alçar massa la veu per fer-se...

La banalitat del bé

Mirant enrere amb una certa atenció, és a dir, provant d’entendre la història com a alguna cosa més que un conjunt desgavellat de fets, un va aprenent a distingir la diferència entre les simples anècdotes i...

El mal de queixals espanyol

La cosa sempre comença amb una fibladeta a la boca. Poca cosa. Ni cas, doncs. Després la fibladeta es fa més intensa. No cal donar-hi gaire importància, tu. Al cap d'un parell de dies, però, la fibladeta...

Una societat harmoniosa

Des de fa uns mesos, les notícies que arriben de la Xina causen una comprensible inquietud. Les cada cop més agressives bregues comercials entre aquest país asiàtic i els Estats Units, o la mateixa situació...

L'article de la Diada

La setmana passada feia broma amb un amic periodista sobre com serien enguany els nostres respectius articles de la Diada. Ell argumentava que es tracta d'un gènere a part, com és el cas, per exemple, de...

De la Pippi a la Greta

La sèrie televisiva 'Pippi Langstrump', estrenada a Suècia el 1968 a partir d'una novel·la de l’escriptora Astrid Lindgren del 1945, retratava una nena excèntrica i marginal, estranyíssima, però també...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >