Ferran Sáez Mateu

Ferran Sáez Mateu

Escriptor i professor a la Universitat Ramon Llull

Malgrat que als documents consti que soc doctor en filosofia, en realitat soc un simple estudiant (i no progresso adequadament). He escrit uns quants quilos de llibres. Col·laboro en mitjans de comunicació des de fa un quart de segle. M'interessa l'actualitat perquè reflecteix la humana comèdia.

El PP i C's viuen a Màtrix

Ara imagini's, senyora, que li expliquen que en un país de 7,5 milions d'habitants hi ha un problema molt, molt, molt gros relacionat amb la realitat lingüística dels seus habitants. Aquest problema és tan...

Thatcher: responsabilitat i impopularitat

La sèrie es deia Man about the house , i aquí va ser traduïda com Un hombre en casa . Estem parlant dels setanta profunds. L'interpretava Richard O'Sullivan, però el que ens interessa són els actors...

'Escrache': primera part

En diré escrache , per la mateixa raó que dic tango i no tang o alguna ridiculesa per l'estil. Es tracta d'una cosa tan genuïnament sud-americana com el mate (al qual tampoc anomeno mat ) i, com a...

I si el problema fos la UE?

I si Xipre, o abans Grècia, fos només el símptoma de la malaltia, i no pas la causa? ¿I si el projecte de la Unió Europea constituís una suma monstruosa d'interessos contradictoris, mala consciència...

De somnis i escarments

De vegades, no sempre, la cronologia genera xifres rodones, simetries, segments històrics imaginaris que sembla que continguin un sentit ocult, o fins i tot un avís. Per descomptat, no em refereixo al...

La veritable puta i l'autèntica Ramoneta

Que una part del catalanisme conservador ha fet molts cops de puta i de Ramoneta ja des d'abans de la instauració de la Mancomunitat és un fet que resultaria ociós de discutir. Molts posarien en dubte,...

Democràcia i memòria

Vaig llegir amb molta atenció la segona part del dossier que, diumenge passat, l'ARA va dedicar a la qüestió de la regeneració democràtica. El tema m'interessa per raons professionals, però sobretot perquè...

La monarquia i els catalans

La proposta d'abdicació del rei en favor del príncep defensada fa poc per Pere Navarro va ser rebuda amb indignació per uns -el PSOE sempre ha estat joancarlista- i amb una rialla sarcàstica per molts...

'Miracula et mirabilia'

En les èpoques convulses i incertes, immediatament abans d'un gran canvi, la gent sol veure coses rares, senyals al cel, signes inquietants. Tot guió necessita un escenari adequat. A l'Edat Mitjana i el...

Bufons, músics i falcons

Fa vint anys, quan estava acabant la tesi doctoral, vaig quedar fascinat per La cultura del Renaixement a Itàlia , de Jacob Burckhardt, publicada a Basilea l'any 1860. Està feta a partir d'uns paràmetres...

Lliçons d'una altra transició

De la Història, com del porc, cal aprofitar-ho tot. Fa gairebé quatre dècades, Espanya va viure la transició des d'una dictadura nascuda després d'una guerra civil a un règim democràtic basat en l'estat de...

Les receptes i la Providència

La qüestió de l'euro per recepta, sumada a la recent sentència del Tribunal Constitucional, hauria de reobrir (en realitat, d'obrir) un debat profund sobre la naturalesa d'un sistema al qual atribuïm un...

Frases fetes i preguntes sense fer

Hi ha un cert periodisme basat en la combinació de metàfores polivalents, tota una fraseologia a l'abast de la gent de cor senzill. "Si volem resoldre el sudoku polític no ens hem de fer trampes al...

Els nostres abismes fiscals

Hi ha, dit molt a l'engròs, dues grans maneres d'entendre la fiscalitat. La primera es basa en la idea moderna de contribució proporcional a les coses comunes: els fanals dels carrers o l'asfalt de les...

L'any que vam dir 'sí'

En aquest país nostre hem estat molts anys callats, o remugant, o ens hem limitat a dir no . Cantava Raimon fa molts anys allò del "Diguem no: nosaltres no som d'eixe món" (enguany, per cert, aquesta cançó...

Ofertes equívoques

A les pel·lícules d'abans, les persones de països exòtics que no eren de raça blanca acostumaven a emprar només l'infinitiu, i els seus interlocutors els responien de la mateixa manera. Al doblatge en...

Altres miratges: Europa

Hi ha dues maneres molt diferents de pronunciar la paraula Europa, i també d'assumir-ne el significat. Una possible opció és la de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa. A les dècades del 1960 i 1970, Europa...

Una altra lògica, una altra realitat

Per raons òbvies, he seguit amb molta atenció tot el que s'ha anat publicant sobre els resultats del 25-N. No crec pas haver estat l'únic, per descomptat. L'inesperat resultat d'aquests comicis ha fet que...

Ara que ja sabem quants som

En l'article que vaig publicar en aquestes mateixes planes tot just l'endemà de la Diada hi contraposava la vaguetat d'una imatge amb la precisió d'una radiografia. L'11 de setembre la imatge del carrer...

Quin independentisme?

La majoria de conceptes que serveixen per designar ideologies polítiques han estat objecte de profundes transformacions. Termes com socialisme, liberalisme o nacionalisme, entre altres, no volen dir el...

Trenta anys d'una decepció

El 28 d'octubre del 1982, fa trenta anys, el PSOE va obtenir el 48,11% dels vots a les eleccions al Parlament espanyol. La UCD, el partit que governava en aquell moment, va ser literalment apallissada:...

Justícia i justicialisme

Els darrers dies s'han produït episodis realment dramàtics, de conseqüències fatals, relacionats amb el desnonament de persones que no havien pogut fer front a les obligacions que van contreure en signar un...

El Pla F

No sé si el govern espanyol disposava, en relació al procés polític que viu Catalunya, d'un pla A. Si hagués existit, consistiria previsiblement a oferir coses inconcretes però temptadores al president Mas...

La fi d'un argument

La magnitud numèrica i el caràcter cívic de la concentració que es va produir divendres passat, 12 d'octubre, a la plaça Catalunya clarifica el procés polític que estem vivint d'una manera extraordinària....

Heterodòxies

Entre incrèdul i divertit, dissabte passat llegia en aquest diari una peça d'Albert Solé amb un títol irresistible: "Madridistes i independentistes". Tot plegat em va semblar entranyable, simpàtic. Suposo...

Una remor familiar

Per als que tenim una certa edat -i, per descomptat, per als més vells de la colla- la remor que se sent aquests dies, el so ambiental omnipresent a les barres dels bars i als taxis, a les parades del...

El Sàhara i altres silencis

Alguns van enviant notetes a Brussel·les, i comprometen així el sentit del ridícul de Durao Barroso i del portaveu Olivier Bailly, que un dia es veu forçat a dir una collonada i l'endemà a rectificar-la amb...

La veritable frontera

Darrerament s'ha tret la pols a paraules amb adherències més aviat sinistres, vull suposar que sense cap mala intenció. Fa poc, en una carta enviada als militants del seu partit, Albert Rivera afirmava que...

Una responsabilitat històrica

Ahir, 11 de setembre del 2012, el procés de transició nacional va avançar irreversiblement cap a un nou estadi, impensable fa ben pocs anys. El pas endavant no es va deure a una qüestió quantitativa, de més...

Dolor d'Espanya

Heus aquí dues preguntes en aparença molt diferents, però que en el fons estan concatenades. La primera: per què després de tant de temps Espanya no s'ha consolidat realment com un estat nació qualsevol...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >