Evita torna a la Perona

Tot plegat és tan esperpèntic que sembla que es desmanegarà sol

Resulta si més no pintoresc que dos dels principals banderers de l’espanyolisme 'hardcore' siguin un peruà –Vargas Llosa– i una argentina –Álvarez de Toledo– que van adquirir la nacionalitat espanyola el 1993 i el 2008, respectivament. Tal com passa amb el primer, tot el que he llegit d’aquesta dona té un punt de truculència i de sobreactuació. Per exemple, en la majoria de papers sobre la seva vida s’afirma que el seu pare va combatre a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Pot ser, evidentment; no ho nego pas. Resulta, però, que la font que suposadament corrobora aquesta afirmació prové d’una declaració periodística de la mateixa interessada, que així ho va proclamar en una entrevista al diari 'El Mundo' el vuit d’agost del 2015. Tot un bucle demostratiu: fins i tot a la Wikipedia francesa s’aporta com a prova incontestable l’esmentada entrevista. És com si jo sostinc que el meu avi va inventar la roda i, per corroborar-ho documentalment, faig un enllaç a un article meu en què explicava aquesta mateixa anècdota fil per randa.

En tot cas, el que ens interessa d’aquesta candidata del PP és una qüestió que li ha valgut crítiques des de les mateixes files del seu partit, com ara les del veterà Santiago Fisas i Ayxelà. Què hi ve a fer, aquí, la marquesa de Casa Fuerte? Quin és el seu paper a l'auca? "Si hi ha una etiqueta històrica que escau a Cayetana Álvarez de Toledo – explicava ahir el sempre documentat Joan B. Culla– és la de 'cunera', perquè els 'cuneros' eren, a l’Espanya d’abans i de després del 1900, aquells diputats que sortien elegits –fraudulentament– per un districte amb el qual no tenien cap mena de vincle i que, a vegades, fins i tot s’enorgullien de no haver trepitjat mai". Es tracta d'una ocurrència del pobre Pablo Casado, probablement un dels polítics més curtets que s'han vist en els últims anys. Com bé explicava el professor Culla, a Álvarez de Toledo no la votaran "ni a la Selva ni a la Prosperitat". Així, doncs, a què ha vingut?

Imaginem, sense anar gaire lluny, el típic debat electoral televisat entre els diferents candidats. En aquest cas, un d'ells ni tan sols entendrà el català

La resposta la trobarem en l'actitud d’Inés Arrimadas en els últims temps. Desproveïda d'un discurs polític propositiu, incapaç d'articular, ni que fos en termes molt esquemàtics, una alternativa argumentada al sobiranisme, es va dedicar al vell art de la 'performance'. Amb un sentit del ridícul escàs i molta barra, va anar muntant numerets cada cop més patètics (l'escena dels veïns de Puigdemont a Waterloo trucant a la guàrdia urbana perquè deixés de proferir collonades amb un megàfon em va semblar especialment hilarant). En el cas d'Álvarez de Toledo aquest tipus de numerets seran, previsiblement, més vistosos i tot. Imaginem, sense anar gaire lluny, el típic debat electoral televisat entre els diferents candidats. En aquest cas, un d'ells ni tan sols entendrà el català. Què farà, doncs, aquesta senyora? ¿Demanarà un servei de traducció simultània? ¿O potser muntarà 'in situ' un pollastre que la premsa espanyola transformarà en un acte de resistència patriòtica contra el vil separatisme adoctrinador nazi-bolivarià? Em sembla que les coses van en aquesta direcció.

Perdin tota esperança: Cayetana diu que és més espanyola que ningú pel fet, justament, d'haver hagut de sol·licitar aquesta nacionalitat fa quatre dies (mentre no va aspirar a ser diputada, el tema no semblava que li preocupés gaire). Cayetana és més que tu, i que tu, justament perquè no sap català. Ella ho argumenta així: "Cuantas más veces digan «Cayetana es de fuera, no habla catalán, no puede representarnos», más poderoso será el sentido de lo que el PP hace en el día de hoy". Evita ha tornat. El barri barceloní de la Perona era conegut amb aquest nom per la 'tournée' d’Eva Duarte de Perón el 1947. Observin el truc argumental, primari però efectiu, que basteix l'afirmació: si dius la pura veritat –és a dir, "Cayetana es de fuera, no habla catalán", etc.– et diran de tot; i si menteixes –"Cayetana es de Avinyonet de Puigventós, habla catalán mejor que Fabra", etc.– quedaràs com un imbècil. Conclusió: no diguis res. Calla i vota la senyora marquesa perquè, al capdavall, ella ha nascut per manar i tu per creure. M'agradaria pensar que aquesta situació de supèrbia colonial, protagonitzada per un personatge que prové justament d'una excolònia espanyola com l'Argentina, ens farà més lúcids. Tot plegat és tan esperpèntic que sembla que es desmanegarà sol. Però no és així. Aquesta argentina que l'any 2008 es va fer espanyola té al darrere un estat a qui pretén representar dissimulant l’accent, perquè tot té un preu i aquest és prou assumible.