La gran conspiració catalana

L’any 1905, una dècada abans de la revolució que es commemora aquests dies, va aparèixer a la Rússia imperial el document anomenat Protocols dels Savis de Sió, l’objectiu prioritari del qual no era altre que esperonar l’antisemitisme arreu d’Europa. A les primeres edicions, els Protocols figuraven com l’apèndix d’una obra de Serguei Aleksàndrovitx Nilus (1862-1930). Segons aquest personatge, es tractava de les actes secretes del Primer Congrés Sionista, celebrat a Basilea l’agost del 1897 sota els auspicis de Theodor Herzl. Nilus afirmava que ell s’havia limitat a traduir al rus aquell document d’origen incert, amb la intenció de mostrar al món les veritables intencions dels jueus. Els sionistes havien fingit que només reclamaven una llar nacional a Palestina, però el que pretenien, en realitat, era dominar el món gràcies al control del poder econòmic obtingut per la seva proverbial insolidaritat social (usura, etc.). L’any 1921 es va demostrar que els Protocols eren una falsificació basada en una obreta contra Napoleó III, escrita per l’advocat Maurice Joly el 1858. El mal, però, ja estava fet.

Els milers i milers de comentaris anònims sorgits en l’inframon de les xarxes socials que avui neguen l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre, o que criden al boicot contra l’economia catalana, o que ataquen persones concretes, etc., no han sorgit del no res. Entre aquesta literatura delirant i la falsificació antisemita que comentem hi ha moltes diferències en l’estil i en els referents conceptuals emprats, òbviament. També hi ha, però, algunes característiques en comú. La primera i més evident és que parteixen de l’existència d’una mena de tumoració en el si de l’estat que, en cas de prosperar, el portaria a la ruïna. La denúncia no vol tenir, en aquest sentit, l’estil d’un atac, sinó el d’una defensa. En segon lloc, tots dos tipus d’escrits sostenen que darrere d’una determinada iniciativa política hi ha, en realitat, unes intencions ocultes que van molt més enllà del que es declara públicament. La denúncia d’aquesta suposada agenda oculta no tindria res a veure, segons alguns, amb l’animadversió secular cap a una determinada comunitat, sinó amb l’irrefusable deure envers la solidaritat interregional i el patriotisme bo (és a dir, l’espanyol). Finalment, una estranya i inquietant coincidència: en tots dos casos es prova de neutralitzar una determinada reivindicació nacional amb un mateix argument econòmic. S’alerta, per exemple, de la possibilitat d’arribar a establir un marc que permeti l’ús insolidari de la riquesa, en detriment d’altres regions. En el cas dels Protocols, aquesta majoria estava referida genèricament als cristians; en l’altre, als espanyols de zones poc industrialitzades. L’esquema mental, però, és exactament el mateix: una comunitat percebuda com a estranya, a qui no es considera pròpia sinó més aviat en propietat, amenaça l’estabilitat econòmica de la pàtria en l’intent de refermar la seva identitat.

Tant en el congrés celebrat a Basilea l’any 1897 com en determinats actes parlamentaris i de mobilitzacions populars fets a Catalunya des del 2010, tot ha estat transparent i fins i tot publicitat, a banda de pacífic. I aquest era -i és- justament el problema per als detractors. Només hi ha una sortida: atacar la conspiració imaginària i predir un futur catastròfic, contribuint a fer que ho acabi sent. Com pot ser que milions de persones vulguin la independència? Doncs perquè hi ha una conxorxa que ha portat a l’abducció mental dels ciutadans. Són com robots que han creat TV3 i l’escola catalana. Per això el rei d’Espanya només es va adreçar als catalans bons que no havien estat zombificats.

Fa 112 anys, les persones amb una certa formació d’arreu d’Europa sabien que els Protocols dels Savis de Sió només era un ridícul pamflet saturat de contradiccions. L’antisemitisme secular i la ignorància d’una bona part de la població, però, van permetre que aquella enganyifa prosperés. A Espanya hi ha, des de fa segles, un component catalanofòbic que revifa periòdicament sota diferents formes. Fa una dècada era en forma d’oposició a l’Estatut, avui és en relació al Procés i demà passat es basarà en una altra cosa. En el fons del fons de la suspensió de l’autonomia, en forma d’aplicació fraudulenta de l’article 155, hi ha un intent de denunciar i corregir aquesta gran conspiració catalana articulada secretament i coordinadament pels mitjans públics i l’escola. Humans espanyols contra zombis catalans. Queda clar qui són els bons, oi?