05/02/2019

"No és el que sembla!"

3 min

Imaginem que algú expandeix per les xarxes socials el típic 'fake' extravagant on es veu, posem per cas, el monstre Godzilla destruint la Sagrada Família. Gràcies a –o per culpa de– les facilitats tecnològiques que permeten manipular imatges en moviment d'una manera senzilla i sovint molt convincent, algú podria empassar-se una collonada d'aquesta mena. Continuem imaginant, doncs, que les autoritats es veuen llavors obligades a neutralitzar la falsa informació que s'ha fet viral, amb la intenció de no atemorir els possibles turistes, etc. En un cas com aquest, el més fàcil, raonable, econòmic i eficaç fora, simplement, mostrar l'estat de l'edifici per poder fer palès que no li ha passat res. Només caldria, per exemple, que els mitjans internacionals que ho consideressin oportú fessin la seva feina tot ensenyant, d'una manera clara i transparent, que la Sagrada Família segueix on era i està intacta.

Plantegem ara una altra hipòtesi. Suposem que aquesta absurda crisi no es volgués resoldre d'una manera tan diàfana com la que acabem de descriure, sinó d'una forma indirecta i recargolada. Per exemple, localitzant els autors del muntatge i desacreditant-los, però sense deixar veure mai si la gran obra de Gaudí segueix on era o només és ja un munt de runa. Les autoritats podrien acusar els qui van perpetrar el vídeo d'haver estar adoctrinats, de ser filoterroristes, d'afavorir un clima de violència, o de coses molt pitjors. Es podrien engegar dotzenes de campanyes per deixar clar davant del món que els autors d'aquell muntatge grotesc són unes males persones. Ara: si no es mostra la situació real, aquell dubte no es neutralitzarà mai. Si no es deixa veure què ha passat de debò –en aquest cas, res– tot plegat pot arribar a provocar un efecte contrari al desitjat. Doncs bé: en relació als fets de l'1 d'octubre de 2017, el govern espanyol està actuant exactament així.

En efecte, tenint en compte que sobre aquella jornada existeixen milers i milers d'hores filmades que provenen de fonts molt diverses (institucionals, privades, policials, etc.) i des de totes les perspectives possibles, incloent-hi l'aèria, per què no es mostren les que, suposadament, reflecteixen la realitat del que va passar aquell dia? Tenint en compte, a més a més, que a banda dels enregistraments que tenen un origen intencionat n'hi ha moltíssims altres que responen a circumstàncies fortuïtes (càmeres de seguretat de bancs, comerços, etc.), per què no s'ensenyen al món? Si les imatges que ha vist tothom són vulgars manipulacions, per què no es permet l'accés a les que mostren la pura realitat, el que va passar realment? ¿On són les imatges on es veu civils embogits atacant brutalment policies indefensos? ¿Es troben en el mateix calaix secret on estan desades les proves sobre les abduccions dutes a terme pels marcians, potser?

Tot fa pensar que les 'fake news' basades en mentir sobre les mateixes 'fake news' han arribat per quedar-se. Certament, és difícil que una persona sensata pugui arribar a creure's que Godzilla vol destruir el patrimoni arquitectònic català, però resulta ben senzill inventar-se qualsevol història sobre les imatges falses que s'han fet virals. És cert que només al cap d'unes hores tothom disposarà de proves fefaents i contrastables sobre el que ha passat i deixat de passar, evidentment. El dubte, tanmateix, es farà recaure llavors sobre els autors de les imatges, o sobre el sistema informàtic emprat, o sobre la identitat dels qui el van pagar, o sobre l'empresa responsable del corrent elèctric d'aquell edifici. Perquè l'objectiu final no és substituir una realitat per una altra –això sol ser massa difícil– sinó entronitzar dubtes que, almenys, permetin plantejar l'existència d'una versió alternativa. "No, no va ser Godzilla, d'acord, ho admetem; però diuen que uns encaputxats..."

Amb la paradoxal excepció dels ciutadans espanyols, que van contemplar resums periodístics tan indignes que van provocar la protesta de molts professionals de TVE, entre altres, la resta del món va observar el que havia passat l'1 d'octubre de 2017: un apallissament massiu contra gent que volia votar. Si algú en té algun dubte, que repassi la premsa internacional de l'endemà. Què es pretén, doncs, amb aquesta campanya que vol difondre l'altíssima qualitat de la democràcia espanyola? Apuntalar un dubte, fer-lo plausible? Suposo que aquest és l'objectiu, òbviament. La iniciativa, en tot cas, parteix de la mateixa resposta estereotipada amb què alguns volen negar el que és evident quan els enxampen fent allò que no haurien d'estar fent: "No és que sembla...!"

stats