07/10/2012

Imputats no gaire seriosos

3 min

EL PASSAT DÈSSET de setembre, els Ajuntaments de Vic i de Tortosa van ser les primeres capitals de comarca a declarar-se "territori català lliure". Felicitats sinceres. Amb tot, voldria fer una aportació altruista al consistori de Vic, que, a més, va reblar la declaració: "Assolir la reunificació política dels Països Catalans". Senyor alcalde de Vic, com que vostè, probablement, no coneix amb profunditat la societat valenciana, jo, que sovint la patisc, li aconselle, tal com diem als xiquets quan fan una malifeta, que no ho torne a fer.

Cada vegada que algú, d'ací o d'allà, reclama la reunificació esmentada, li fa un favor enorme al Partit Popular, que ho utilitza com una arma política contra, entre d'altres i fonamentalment, la coalició Compromís, sospitós habitual, i llavors entrem de nou en el fet, fatigós i fastigós, de l'anticatalanisme, que li trauen un rendiment electoral extraordinari atès que no tenen res a ofertar. D'altra banda, Catalunya té al davant el repte més important de la seua història moderna i entenc que a una tasca tan important han d'esmerçar tots els esforços a l'abast (potser arribarà el dia, per a satisfacció de l'Ajuntament de Vic i altres aficionats, que el clàssic es jugarà entre el Llevant i el Barça).

A FINALS D'AGOST es celebren les festes de Gilet. Com molts pobles del País Valencià i del sud de Catalunya, fan bous al carrer. És per això que em negue a anar-hi tret del dia de l'arròs caldós, organitzat per Josep Maria Catalunya i Barceló (conegut com a Josep Maria Madrid a Societat limitada ), exrecaptador del PSPV-PSOE.

Amb una setmana d'antelació, Josep Maria ens convoca. Li vaig dir que enguany em feia mandra per la cosa de la calor.

-Tu t'ho perds, perquè preparo una taula d'imputats.

-Hi aniré -li dic-. Escolta, tindré de convidat a casa Jordi Margarit, però no està imputat en res.

-Que vinga i ho equilibrem.

Repasse mentalment la convocatòria d'altres anys i trobe que el dinar serà interessant. Així doncs, el darrer dilluns d'agost ens hi adrecem Margarit i jo. Aparque als afores del poble. Passem per davant de l'església i evoque el capellà, un tipus peculiar; després pel bar de Pepe, que fa les funcions de casinet i on, abans que la Guàrdia Civil l'assaltara, comprava caliquenyos de contraban. Travessem la plaça de bous portàtil fins a la casa de Josep Maria, que és, si fa no fa, la segona casa consistorial. Com que hi arribem d'hora, als que som allí J.M. ens trau cerveses i cacau en corfa. Tothom està pendent de l'arribada de convidats, però passa el temps i la taula, ja parada, és minsa en representació política i empresarial, pràcticament nul·la. A la fi, en són deu o dotze i cap imputat.

-Pepin, m'has enganyat -li etzibe. -Paraula que els he avisat.

-Si no compareixen davant del jutge, com vols que es presenten ací?

AL TWITTER seguisc amb passió Lo Pastor. M'agraden les seues piulades: "Passe a la drete", "Passe a l'esquerre", "Coloma, jau!". Quan TV3 es veia al País Valencià mai no em perdia els concursos de gossos (i gosses) d'atura (es diu així?). Eixia la Coloma i em posava dret, nerviós com si jugara el Barça, observant alternativament la seua actuació i el temps que marcava. La Coloma sempre m'ha semblat una gossa d'ordre i disciplina, dues qualitats que els hi manquen a molts polítics i ciutadans. La Coloma, un exemple per a la nostra joventut, tan necessitada d'icones. És una gossa tan intel·ligent, que si fos meua li consultaria els articles.

stats