Juna quina qüerna

ELLES ORDENEN EL CAOSsense saber que el teu caos és l'ordre. Parle de les dones de la neteja. La que ve a casa és una màquina. Perfecció germànica. És la primera que tinc que entén el seu ofici com una vocació i no solament com un mitjà per guanyar-se la vida. És puntual i resolutiva, respectuosa i discreta. Però, com gairebé totes, té un criteri inalterable de l'ordre. Com que van a diferents cases, els resulta més fàcil no haver de memoritzar les dèries de cadascú i tiren al recte. Jo en tinc dues, de dèries; una d'elles ben estranya i per això perdurable en la memòria. Veureu: a l'interior de la porta de casa, a l'entraeta, deixe al terra objectes que em recorden què he de comprar: l'envàs de la crema d'afaitar, per exemple; o bé un paperet escrit amb alguna consulta que he de fer. És una fórmula infal·lible, que, per singular, ella no oblida. És la meua segona agenda, li dic al personal que m'assenyala que m'ha "caigut" un paperet.

Tanmateix el desordre de la taula del despatx me l'endreça d'esma. Ja no li dic res per no atabalar-la. Fa unes setmanes, però, a propòsit del LAPAO, va reviscolar en mi la idea de repassar les anotacions d'argot o neologismes del valencià oral, encara viu en l'Horta Sud, que havia escrit en una llibreta. Feia temps que no l'havia utilitzat, però estic segur que la vaig deixar en un extrem de la taula, baix d'unes carpetes o potser en un calaix o vés a saber si dins d'alguna de les sis capses de cartró atapeïdes de treballs o projectes que probablement no duré mai a terme. Entre ella i jo l'hem buscada per tots els racons més inhòspits del despatx sense cap resultat positiu.

Deixem-ho córrer. Potser un dia, casualment, la trobaré. Mentrestant, a poc a poc, intente reconstruir el recull d'expressions i paraules que tenia anotades. Ho faig esprement-me el cervell o parant l'orella en les partides de golfo, dominó, xamelo o les conversacions al carrer. Tinc la convicció que una part de la modalitat del català que parlem serviria per a un treball sociolingüístic. El problema és l'origen, la filiació. ¿D'on provenen vocables com qüerna ( sort , però segons el DIEC2 moneda que valia un dotzè de pesseta ), juna ( mira ), serengue ( ses ), romet ( baixet ), titos ( diners ), acabacases ( brètol )? Algunes, com joquero o amarraor , entre d'altres, estan més clares. Però la majoria, per bé que d'ús freqüent des de temps immemorials, ignore com s'originaren. En qualsevol cas es tracta d'un argot viu i propi.

RECORDO QUAN DÈIEM barco en la llengua oral i els correctors ens aconsellaren dir-ne vaixell , però posteriorment tornàrem al barco sense oblidar-nos del vaixell . Jo utilitze una o altra segons on em trobe, a qui em dirigesc. Ara bé, per a canvis i retorns, la ciència de l'alimentació. De xiquets, la iaia o la mare ens preparaven entrepans de vi amb sucre o de cola-cao amb llet de pot. Anys després els pediatres desaconsellaren amb bon criteri aquestes barreges. Vingué l'època de la mala fama del vi, que fou rehabilitat amb l'argument que, amb moderació i segons qui feia l'informe, era un antioxidant que ajudava al bon funcionament del cor.

L'oli d'oliva, tanmateix, no ha tingut tanta sort. El doctor Hiromi Sinya, presentat com un dels millors especialistes en el tractament del càncer de còlon, metge particular de la família reial japonesa i d'alts funcionaris del govern d'aquell país, ha descobert que en contacte amb l'aire l'oli s'oxida d'immediat, de manera que no sols perd les propietats que li atribuïen sinó que, a més a més, és perjudicial. Hiromi Sinya és el doctor que ha publicat el llibre La enzima prodigiosa , amb més de dos milions d'exemplars venuts. Segons l'especialista (setanta-tres anys i fet un pimpollo), si segueixes els seus consells alimentaris evitaràs malalties coronàries, el càncer, la diabetis 2, l'obesitat i patiments crònics degeneratius, al marge que gaudiràs d'una vida llarga i saludable. L'he fullejat i són tantes i tan estranyes les pautes que has d'incorporar als hàbits alimentaris que paga la pena viure un poc menys. Siga com siga aviat apareixerà un altre investigador que ens dirà que el greix de la carn roja compleix una funció fins ara desconeguda per al colesterol.